Ja sabem que els criteris amb què es mesuren les coses quan ens hi sentim identificats, d'una manera o altra, o quan ens sentim en contra, són sempre ben diferents. Tot acostuma a dependre del valor que donem a allò que jutgem, en funció dels nostres principis, del nostre concepte de "normalitat", o de les nostres creences més íntimes, fins i tot.
Darrerament hem tingut notícies de cantants que fan cap a la presó per suposats delictes, per exemple, d'odi a la corona. Allò de dir que "los borbones son unos ladrones", sense anar més lluny, es considera un delicte greu que cal perseguir i condemnar. No sé, el jutge dirà, però que uns versos d'una cançó es puguin considerar tan perillosos com per dur el seu autor a presó em sembla una reacció excessiva i impròpia d'un règim que es vol democràtic i, per tant, al qual se li suposa un alt grau de tolerància amb les opinions alienes.
D'altra banda, ens empassem amb una indiferència absoluta tot de lletres de cançons clarament ofensives cap a les dones, cosa que sí que estaria molt més a prop del concepte de discriminació per raó de gènere que recull la Constitució mateixa. I el més greu, al meu parer, és que hi ha alts responsables polítics que no tenen cap inconvenient a destinar una important quantitat de diner públic -aquest que es veu que tant s'ha de fiscalitzar per a determinades finalitats, o quan el gestionem des de Catalunya- per contractar músics i cantants que fan una autèntica apologia del masclisme, quan no de la misogínia directament, a través dels seus temes. Per cert, cada any són moltes més les dones assassinades per les seves parelles, que els monarques agredits pels seus detractors.
Un exemple recent? La contractació de Maluma per part de l'Ajuntament de Palència (en mans del PP, per si algú en tenia cap dubte). Recomano la lectura d'aquest article, que fa una anàlisi prou acurada de la lletra d'una de les cançons del colombià. Ja posats, també recomanaria escoltar, una mica més enllà de la música, el que diuen moltes de les cançons actuals i, un cop escoltades amb atenció, valorar on és perill, on el risc a la convivència, si en el que diuen o en algun que altre vers contra la monarquia. Però, és clar, com apuntava al començament, potser tot és qüestió dels principis, dels valors o de les creences que tingui cadascú. I de la importància que donem a cada cosa.