Està en hores baixes. No hi ha dubte que Felip VI "el preparat", Rei d'Espana, no està passant els seus millors moments pel que fa a popularitat. I res no fa preveure millores, si més no a curt termini, tot i els esforços dels mitjans del règim per maquillar la realitat o, directament, per mentir, inventant imatges que res no hi tenen a veure. Repassem breument:
- Un cunyat a punt d'entrar a presó -se suposa-, encara que, si arriba el cas, ho faci en unes condicions que resultaran humiliants per a tota la població reclusa i faran saltar pels aires aquesta vella lletania que manté que la justícia és igual per a tothom. Ah!, per cert, tot plegat per una sentència d'uns fets delictius impossibles sense el suport implícit o explícit de la Casa Reial i del seu titular anterior, no ho oblidem. La inviolabilitat constitucional, però, tot ho dissimula.
- Una solitud escandalosament definitòria durant la seva darrera visita a Iruñea per inaugurar el Congrés Internacional d'Arquitectura i Societat on, el bany de multituds de què parlava la premsa adepta era, en realitat, una cinquantena justa de persones. L'ombra de la injustícia amb els xavals d'Altsasu és massa fosca i massa present.
- No hi ha manera de trobar un espai digne a Girona o rodalies per lliurar els Premis Princesa de Girona. Ara com ara, sembla que la cosa podria fer cap a Vilablareix, a un local propietat dels germans Roca. L'endemà, l'Hotel Camiral, de Caldes de Malavella, podria acollir una trobada amb joves amb estudis superiors que busquen la seva primera oportunitat. Val a dir que els alcaldes de Girona, Vilablareix i de Caldes s'han pronunciat públicament contra la presència del monarca a les respectives localitat. A Caldes i a Girona, no ho oblidem, es va declarar Felip VI persona non grata.
De tot plegat, però, el que em resulta més remarcable és el cas català, on la Corona no troba cap espai públic que vulgui acollir un acte seu. Haver de recórrer a espais privats ja és tota una evidència de les simpatia que desperta la seva presència a casa nostra. Mentrestant, el president Torra segueix demanant-li disculpes pel seu ignominiós discurs de l'octubre passat. Veu que clama en el desert -permeteu-me la referència bíblica-, la del president; però en un desert no tan buit com les adhesions que concita sa majestat, ara mateix nu i sol, malgrat que la cort s'entesti a negar-ho, com en el conte d'Andersen.