Fa vergonya llegir les portades, els editorials i els articles de la premsa cavernària hispànica referits a la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg sobre la "doctrina Parot". Fins aquí, però, cap sorpresa, perquè, al capdavall, sempre s'han llençat en tromba contra qualsevol cosa que considerin contrària als seus principis immutables.
El que em sobta és com han reaccionat tots aquests que fins fa dos dies ens amenaçaven amb la nostra sortida de la Unió Europea i amb l'aïllament més absolut, si Catalunya esdevenia independent. Com lliga això amb l'allau de crítiques viscerals a Europa?
Crec que és el moment d'oferir un gran pacte amb el qual tots dos hi guanyaríem força. Espanya podria demanar la sortida de la Unió Europea i fer la seva política antiterrorista (i anti-tot, de fet, a la vista dels seus constants incompliments) i Catalunya ja s'hi podria quedar, per omplir la seva vacant com a estat membre.
Segurament l'espai natural d'Espanya és el de la singularitat absoluta, al marge de tot i de tothom. Aquests europeïstes de saló han recuperat el vell eslogan, Spain is different. Nosaltres ja mirarem de ser una mica "iguals", una mica "normals" i de viure en harmonia amb l'entorn.
