Ja fa uns anys que Eduard Punset va afirmar que la felicitat és a l'antesala de la felicitat. De manera similar, gaudim de les coses només de pensar a fer-les (un viatge, una trobada especial, un espectacle...), però caldria afegir que també en gaudim quan les estem fent, en major o menor mesura, en tant que responguin a les nostres expectatives o que ens aportin sorpreses que no havíem previst i, finalment, també en gaudim recordant-les, perquè la memòria, el record dels moments de felicitat, també és una font de felicitat prou destacable.
Si la vida és una constant evolució cap a algun lloc que desconeixem -encara que aquest destí sigui el no res- val la pena mirar de gaudir cada moment, perquè no tornarà mai més i només tenim una oportunitat per fer-ho. De tota manera, recrear-nos en cada experiència en els tres temps que comentava: imaginant-la, en futur, vivint-la, en present, i recordant-la en passat és una manera intensa i magnífica d'acostar qualsevol experiència a aquella felicitat, sovint tan difícil de definir com de trobar.
Avui, Dissabte de Glòria. Per als cristians, dia de dol per la mort de Crist i el seu viatge als inferns, on tots els difunts de tots els temps esperaven la seva resurrecció. Un dia singular per als creients, i un dia també singular per a tothom, si el volem aprofitar per mirar fer que sigui un bon dia, en què la nit doni pas a la llum i a les ganes de gaudir del privilegi d'estar vius. Aprofitem que hi som, doncs. Avui és un altre dia, una altra oportunitat per ser feliços.