A punt de començar el cicle de Setmana Santa i totes les seves manifestacions religioses, culturals, tradicionals i més o menys sentimentals, ens adonem que anem avançant, com aquell que no vol la cosa, pel mes d'abril, un mes que si fem cas al que diu la saviesa popular expressada al refranyer, hauria de ser plujós, imprevisible i canviant. Abrils i senyors, tots traïdors, diuen. Potser la Setmana Santa, sempre sotmesa a ruixats de darrera hora, caigui quan caigui, ajudarà a fer bones les dites més populars. O potser alguna mena d'intervenció divina protegirà les processons i els diferents oficis d'aquests dies que tenim a tocar i propiciarà una sequera d'una setmana.
Sigui com sigui, abril sembla que amb el pas del temps va perdent pistonada en el rànquing dels mesos de l'any i acaba sent un període força indefinit llevat, això sí, de la Diada de Sant Jordi, autèntic pòrtic de flors, llibres i sentiments a la plenitud de la primavera.
Enguany l'abril, entre la Setmana Santa i Sant Jordi, ve carregadet i animat. Però potser val la pena recordar que més enllà del que diuen les nostres tradicions, aquest mes, en temps remots, era ple de simbolisme i gairebé cada dia era motiu de celebració, per una raó o altra, com bé ens recorda aquest article. Celebracions molt vinculades al naixement de la vida i a la fertilitat, com li escau a l'estació que passem. Valdria la pena mantenir una mica de saviesa antiga i mirar de fer de cada dia d'aquest mes que ja tenim gairebé mig passat, motiu de festa i d'il·lusió en el futur. I si cal, inventem el motiu, que imaginació no ens falta i tot ajuda a viure.