login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

30 anys

Què són trenta anys? Depèn. Per a uns, tota una vida; per a altres, un futur llunyà; per a alguns, un instant fugaç, gairebé. Per a mi, posats a dir, una mica tot: tota una vida, un instant fugaç i l'inici d'un futur que m'agradaria ben llunyà.

Tres dècades. Costa mirar enrere i imaginar on érem, i com, fa trenta anys. No m'agrada girar els ulls al passat, que prou que ens ha vingut carregant amb aquesta motxilla que duem a sobre - en diem experiència- cada dia més plena de records, d'il.lusions, d'alegries i de fracassos, de renúncies i d'èxits, de noves vides i d'absències. Trenta anys pesen a les cames, amb dolçor i amb esperança, però pesen; Però per damunt de tot, sumant i restant, arribo a la conclusió que han valgut molt la pena cadascun dels seus dies, cadascuna de les seves etapes. I això, al capdavall, és l'únic que importa.

Ara fa trenta anys, justament, vam iniciar un camí cap a algun lloc desconegut i imprevisible, amb les mans poc més que buides, amb la força d'una joventut esclatant i amb unes ganes immenses de fer-nos un nostre lloc al món. Any rere any, el camí ha anat passant davant dels nostres ulls, sempre dels nostres ulls, amb la complicitat necessària per no sentir-nos mai sols davant del dolor, de la tristesa, ni del desànim; per no abandonar en un revolt del camí, i també per compartir cada nou projecte, cada alegria i cada nova vida que se'ns ha anat afegint com a amable companyia. A poc a poc anem descobrint quin és i on es troba el nostre autèntic lloc.

Un dels personatges de la darrera pel.lícula de Woody Allen diu que la vida és una comèdia escrita per un guionista pervers. Potser es queda curta aquesta afirmació, perquè la vida és comèdia, drama, tragèdia, epopeia i aventura al mateix temps. Quant al guionista, no sé si és pervers o si el guió és més aviat nostre, fruit d'una constant improvisació, sense text ni apuntador. Sigui com sigui, som aquí, entre la certesa i gairebé la incredulitat de saber que som on som i que encara ens queda força per seguir, en aquesta autèntica marató vital que un dia vam decidir córrer. I és que, casualitats de la vida (o avís a navegants del guionista pervers, qui ho sap?), també fa trenta anys que es va fer la primera Marathon des Sables. Nosaltres seguim en cursa i m'agradaria que fos fins a la meta definitiva, perquè potser sí que fa trenta anys ja estàvem fets l'un per l'altre i només ens n'havíem d'adonar i actuar en conseqüència. Tots els senyals, fins ara, així ho indiquen, si hem de fes cas del molt que hem compartit a llarg d'aquestes dècades.

A tall de resum de trenta anys d'íntima complicitat (quina altra cosa pot ser l'amor?), la versió original d'un tema que ben bé pot resumir tota una vida:

http://www.musica.com/letras.asp?letra=1115704

Comentaris (0)20-09-2016 06:33:24

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: