Aquests dies ha fet 10 anys que TV3 va estrenar una sèrie d'humor sota el nom "Polònia", tota una declaració de principis, si pensem que estava feta per i per als polacos.
Que un programa d'humor i de sàtira política aguanti 10 anys és, ara mateix, un autèntic miracle. Ja n'hi ha hagut i i persistents- d'intents de tancar-lo, però mira tu, segueix. De fet, m'atreviria a dir que avui és un programa molt més necessari que quan va començar. I ho és, en primer lloc, perquè ens recorda que no hi ha res de prou seriós com perquè no es pugui prendre a broma; en segon lloc, perquè ha humanitzat un bon grapat de polítics que sense un toc d'humor, poden resultar insuportables; i en tercer lloc, perquè la realitat sempre supera la ficció, i l'actuació dels personatges reals tot sovint depassa la imaginació desfermada d'uns guionistes que, sentint-ho molt, encara s'ho han de treballar més, si no volen que les seves paròdies es quedin curtes al costat del que veiem cada dia, tot un espectacle que si no fos perquè ens afecta, i de quina manera, ens faria petar de riure.
En uns temps en què s'empresonen titellaires, s'atempta contra diaris satírics, la censura (imposada o autoimposada) campa com vol, i on les llibertats, sobretot la d'expressió, en nom de la seguretat, és només una paraula bonica, la resistència en forma d'humor, fins i tot de la sàtira més àcida, se'ns fa imprescindible. Ja n'hi ha prou d'una correcció política que tot ho torna gris; tan gris com aquells dibuixos animats en blanc i negre que, quan la televisió (només n'hi havia una) era tan grisa com els uniformes de la policia, també tancaven amb el mateix "koniek" amb què tanca avui "Polònia". Casualitat? Coincidència? O potser avís a navegants desmemoriats.
