Això de la consulta sí que és un culebrot, i no els que fan a la tele... Ahir, el portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, va anunciar que el president anunciarà, en tres setmanes, la pregunta de la futura consulta sobre el nostre futur.
Bona notícia, en qualsevol cas. De tota manera, una mica de silenci, tampoc no faria cap mal, si tot el que s'ha de dir és que abans de Nadal ens diran una d'important.
Si alguna cosa hem demostrat que tenim, els catalans, és paciència. Per tant, no ve de tres setmanes. El que sí que m'agradaria, si és que la cosa va realment de debò (i de moment, no tinc cap raó objectiva per dubtar-ho), és que l'anunci es faci amb la solemnitat i amb la contundència que cal, atesa la seva transcendència. Potser, fins i tot, estaria bé que la cosa no quedés com un tràmit més o menys apanyadet al Parlament.
La ciutadania, aquells que ens expressem al carrer i no a les seus institucionals, fa molt de temps que valorem -fins i tot per damunt de les ideologies, si cal- els bons lideratges. Potser l'anunci de data i pregunta per a una consulta que es presenta complicada (insisteixo, si realment va de debò), mereix una demostració de lideratge i d'inequívoca voluntat d'atendre la veu del poble.
Això sí que seria realment un anunci com cal, i no la trompeteria que anuncia l'arribada del senyor del castell.
