Ahir es va presentar l'Anuari Mediacat 2015, una publicació que cada any ens posa davant dels nostres silencis, dels nostres fantasmes particulars; en definitiva, davant d'un seguit de realitats quotidianes que o bé no volem veure, o bé els mitjans de comunicació silencien, perquè mai no resulta agradable trobar-se cara a cara amb les nostres misèries socials.
L'informe d'enguany parla de l'aïllament a les presons, de les escoles d'elit del nostre país, de les dietes als consells comarcals, dels assessors de les diputacions, d'El Corte Inglés, dels diners públics que van a parar a clubs de futbol, del poder dels hotelers a les Balears, i de tota una pila més de temes importants que van estar força silenciats, quan no omesos del tot, per part dels mitjans, i que fan pujar els colors de tots els que encara creuen en allò de la Catalunya rica, plena i no sé quantes coses més.
Repassar l'Anuari Mediacat de silencis mediàtics és un exercici de realitat que val la pena fer cada any. I no només per descobrir una pila de coses que habitualment no ens arriben, sinó sobretot perquè ens demostra que hi ha altres realitats més enllà de les oficials i que les institucions, les empreses, els centres educatius, els clubs esportius o aquells que menys imaginem, tenen una cara fosca, molt fosca de vegades, que no se'ns vol mostrar o que no ens interessa conèixer. El resultat, aquesta gran mentida en què vivim.
Internet ha projectat molta llum sobre la realitat. Tot es pot enregistrar i tot es pot difondre, avui dia; però encara fa falta gent com la que forma el Grup de Periodistes Ramon Barnils que ens faci veure amb tota claredat els nostres fantasmes, perquè només si els coneixem els podrem derrotar, algun dia, i si realment ho volem fer, perquè viure entre fantasmes i deixar que facin la seva, amb la música de fons de les proclames polítiques oficials, pot resultar molt plàcid, i fins i tot prou confortable.