Ahir ens vam retrobar per recordar que fa vint-i-cinc anys que vau començar una de les aventures més habituals i més complicades alhora: la de construir una vida en comú. De tant en tant, ens agrada trobar referències en el temps que ens ajudin a situar-nos i a valorar tot el que anem fent i tot el que anem vivint. Un any, deu, vint-i-cinc... són moments que ens recorden d'on venim i cap a on volem anar.
Tu mateix ho vas dir ahir, saludant els que fa un quart de segle encara no hi eren (coses de l'edat) i recordant aquells que ja no hi són dues dècades i mig més tard. Així és la vida, anar fent amb noves incorporacions i amb absències de record inesborrable.
Ahir, en el fons, tots ens vam emmirallar en vosaltres i vam compartir la il·lusió de mantenir una complicitat tan honesta com la que heu sabut teixir durant aquests anys i que és el gran argument per continuar junts molts més. Per molts anys, i que els puguem seguir compartint.