Mai no m'ha agradat el número 6. Quan anava a escola, era aquella nota indefinida, ni l'aprovat just, sempre motiu de satisfacció, ni el notable que ja et situava en un altre rang dins de la classe. El 6 era aquella mena de sí però no, la medalla de plata que es guanya perdent. Més endavant, una mica més gran, vaig descobrir que el 666 era el nombre de la bèstia. No és que hi vegi cap relació, però em va fer gràcia, en el seu moment. Coses de dimonis...
No sé per quina conjunció astral estranya, avui m'he adonat que justament avui fa sis anys, un 29 d'octubre, vaig començar a escriure aquest bloc. Havia de ser al cap de sis anys que me n'adones? Doncs es veu que sí. Ja posats, he anat a mirar què vaig escriure aquell primer dia i m'he trobat amb un text que parla de la impossibilitat de fer servir diverses llengües alhora. Trist, però el debat sobre la idea de preferència d'una llengua sobre un altra segueix viu. No anem bé, no.
A la vista de la troballa, he decidit que potser és millor intentar repassar mentalment aquests darrers sis anys. Déu n'hi do si han passat coses en sis anys. I en sis mesos, i en sis setmanes, fins i tot. Proveu a fer-hi un cop d'ull, proveu. Tot el que aquest temps m'ha semblat interessant per un motiu o altre ha anat desfilant per aquestes línies. Idees, pensaments, reflexions, crítiques, fantasmes, pors, il·lusions... Però, per què? Aquesta és una pregunta que mai no he sabut respondre sense anar més enllà de la imatge d'un Forrest Gump que un dia comença a córrer sense saber massa per quina raó, fins que es cansa. Potser només és això. Cal res més, de fet?
Ja que hi som, deixeu-me bufar la vela simbòlica d'aquest sisè aniversari -punyeter sis-, amb l'expressió d'una gratitud immensa a tothom que perd una estona de la seva vida llegint aquestes línies que no tenen cap voluntat de transcendència de cap mena, especialment literària -per a mi, la literatura, dit sigui de passada, és alguna cosa molt més seriosa que la banalitat en què l'han convertit quatre mediocres que gargotegen papers habitualment i es creuen qui sap què- i que només aspiren a llençar reflexions, en una ampolla invisible, al mar binari de les xarxes, per si a algú li poden fer servei, com a mi em fan en escriure-les.