login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

El que anem perdent

Engegar la maquinària judicial és llençar muntana avall una bola de neu immensa que només es va fent més i més grossa així que avança. Justament això és el que va fer el govern del PP, amb el suport incondicional de Ciutadans i PSOE, no ho oblidem mai, contra tot i contra tothom que fes olor d'independentisme.

Dels líders polítics ja n'hem parlat prou. Ara mateix, a la presó o a l'exili. També n'hem parlat de la multitud de causes obertes contra ciutadans de tota mena i condició, contra alcaldes, mestres, funcionaris... Ara arriba el torn als mitjans de comunicació públics, aquella presa major cobejada pel trio del 155, i els directors de Catalunya Ràdio i TV3 també són citats com a investigats pel Jutjat número 13 de Barcelona, pels fets de l'1 d'octubre de l'any passat.

A poc a poc, les nostres grans estructures de país (encara esperem les d'estat) van caient una a una. No siguem càndids: no tenim cap govern efectiu, tenim un parlament paralitzat, una escola amenaçada, una cultura i unes tradicions sota vigilància i uns mitjans públics que avancen pel camí de la intervenció definitiva. Què ens queda? Amb prou feines la llengua (serà que a hores d'ara ja ni es veu com a perill?) i una societat que es resisteix a acceptar que tot va ser en va.

Mentre alguns s'entesten en allò d'eixamplar la base, no veuen, o no volen veure, que ens anem quedant, lentament i inexorablement, sense terra sota els peus. Això sí, anem fiant el futur per a quan es resolguin uns judicis injustos, sense adonar-nos, o potser a plena consciència, que aleshores serà massa tard per a tot. Mentrestant, com diu la cèlebre frase cinematogràfica, tot es perdrà, com llàgrimes entre la pluja.

Comentaris (0)29-12-2018 06:45:11

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: