A finals de l'any passat, el president Mas va pronunciar una conferència per exposar el seu full de ruta cap a la independència, durant la qual va parlar d'una llista unitària, sense sigles de partits, per aconseguir un Parlament clarament independentista que pogués encarar amb èxit la darrera fase del procés constituent d'un nou estat.
Al cap de quatre dies, va començar un penós rosari de conferències i similars de la resta de formacions explicant els respectius fulls de ruta i carregant contra la llista unitària per allò que les diferents sensibilitats se sentirien més còmodes sota l'empara de sigles conegudes i afins.
Però vet aquí que ara arriba l'hora de la veritat i, segons sembla, el president presentarà una llista per anar a les eleccions sense el paraigua de Convergència (ni d'Unió, evidentment), amb voluntat de sumar persones i personatges independents. No ha calgut que passi gaire temps perquè ERC plantegi una proposta igual, però des de les esquerres. I per reblar el clau, el que queda de la Unió de Duran, ja parla d'una altra llista entre ells, PSC i IU per la tercera via. Ara sembla que tothom corre a unificar llistes i esborrar sigles.
Que no havíem quedat que les sigles dels partits tradicionals donaven seguretat i confiança als electors? Doncs es veu que potser no tanta, i que comença a ser hora d'amagar les sigles, pel motiu que sigui (per vergonya, potser? Al cap i a la fi, tothom té un passat). De tota manera, no ens equivoquem, caldrà veure quins noms apareixen a cada llista per valorar si tot plegat és només una maniobra per donar una falsa imatge de renovació, o si realment és el principi d'una apertura cap a la societat no militant de cap partit per entri, amb tota la seva capacitat, en l'activitat política.
Personalment, tinc els meus dubtes, atès el menyspreu absolut que tots els partits (amb major o menor grau) han demostrat cap a tothom que no tenen afiliat o prou identificat. M'agradaria molt que aquest sectarisme també anés sent història, perquè guanyaríem molt tots plegats. De moment, però, només veig poca imaginació i, com deia la cançó, follow the leader, leader, leader. Res de nou.