login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Anem fent net

Fa una bona colla d'anys, quan vaig acabar la carrera, vam tenir el privilegi de rebre una darrera lliçó magistral a càrrec del periodista Ramon Barnils. Com no podia ser d'una altra manera, Barnils ens va parlar de com escriure i, entre altres conceptes clau, es va referir al principi d'economia lingüística, que, ras i curt, ve a dir que si alguna cosa es pot expressar amb quatre paraules, millor que amb deu. L'exemple que va posar per il·lustrar aquest principi va ser el de la designació del president: "El president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley". Barnils va agafar un guix (en aquells temps, les pissarres encara es guixaven), va començar a tatxar i només va deixar: "el president Pujol", una fòrmula, dit sigui de passada, que durant dècades s'ha mantingut per a la major part d'usos en tota mena de contextos.

Però es veu que els temps canvien, tot i que de vegades fa l'efecte que la intel·ligència no ho faci a la mateixa velocitat que la tecnologia, posem per cas. Darrerament, des de l'aplicació del 155, sobretot, podem trobar en tota mena de contextos informals, fins i tot a Twitter, on l'economia del llenguatge ja no és ni una elecció, la ressurrecció zombi del tractament protocol·lari, per cert mal usat en la major part dels casos, perquè s'associa al càrrec i no a la persona, que és qui realment és honorable o no (cosa sabuda dels dels temps de la cavalleria). Malbaratament de paraules a banda, l'ús del tractament protocol·lari pertot, en un intent va i desesperat d'expressar respecte cap a la persona en qüestió, em sembla un error gairebé pueril. Com més vulguem lloar aquesta persona, més feblesa (tant nostra com de la persona) transmetrem. Si parlant del president Torra tothom sap a qui ens referim i quin significat i valor té la seva figura, no cal res més. Ans al contrari, perquè tot el que hi afegim només farà nosa. Quins temps aquells, en què els bons periodistes donaven grans lliçons... Què se n'ha fet de tant coneixement?

Potser valdria la pena aprofitar avui, nit de Sant Joan, nit del foc i nit de conjurar-nos contra els mals esperits, i fotre al foc, per sempre més, aquest sentiment d'inferioritat que expressem amb tant i tant tractament formal. Recuperem l'essència de tot plegat i deixem-nos d'artificis. Fem una foguera ben grossa amb tot el dolor, amb tota la pena i amb tota la ràbia acumulats, i demà mateix comencem a tornar a viure amb la senzillesa de saber qui som, què som i què volem, sense necessitat d'embolcalls inútils que només devaluen allò que volien embellir. I no parlo només de noms, tractaments i càrrecs. Fem net i cremem per sempre més tot allò que sobra.

Comentaris (1)23-06-2018 06:49:01

miquelpubill1936miquelpubill1936 blog, 23-06-2018 11:50:55

D´acord

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: