Una de les coses que més fascinat em té de tot el procés de Catalunya cap a la independència és la poquíssima consistència argumental de tots aquells que s'hi oposen, i la solidesa que a poc a poc va adquirint el discurs que n'és favorable, i contra el qual ben poc es podrà fer.
D'una banda tenim els mitjans de comunicació, opinadors, tertulians i polítics antiindependentistes, que manifesten la seva oposició d'una manera visceral, molt visceral, i ben poc racional. Els seus arguments es poden resumir en el recurs a la Constitució com a veritat absoluta, o en la meravellosa frase d'Alícia Sánchez-Camacho que ve a dir que no es pot fer una consulta perquè és il.legal. Aquests arguments, però, venen reforçats per tota mena de personatges sortits de les catacumbes (o de les clavagueres) del franquisme que no s'estan de clamar per una intervenció militar, o un bombardeig de Barcelona si és el cas, tot animant els cadells feixistes i neonazis a sortir d'un armari on se senten molt incòmodes (i és que si no poden trencar res, no saben massa què fer).
D'altra banda tenim, a part de les manifestacions multitudinàries de la diada de 2012 i de la Via catalana (cal remarcar que totes dues sense incidents, malgrat l'enorme mobilització que han comportat), tres grans referents que generen arguments prou sòlids i que, de moment, ningú no ha pogut rebatre: el Cercle Català de Negocis (amb tots els seus informes i estudis), el Col.lectiu Wilson, format per un bon grapat d'economistes de reconegut prestigi mundial, i el Col.lectiu Praga, integrat per juristes, que aporta raonaments legals que desmunten molts tòpics i moltes suposades veritats absolutes (i també moltes mentides) dels contraris a la consulta i a la independència i els seus efectes. Entre tots tres ens van demostrant, per la via de la raó, que una Catalunya independent és viable (i desitjable) des del punt de vista social, jurídic i econòmic.
En resum, la irracionalitat i l'amenaça davant de la capacitat d'argumentar racionalment i científicament. Anem bé. Trigarem més o menys, però anem bé.
