Que el nostre sistema democràtic és antic, molt antic, comença a ser una obvietat difícil de discutir. Però avui, sense cap mena de dubte, en tenim un dels millors exemples, amb aquesta curiosa i prescindible jornada de reflexió.
Resulta que avui no es pot demanar el vot, per tal que tots els ciutadans reflexionem amb calma i sense interferències sobre quina papereta dipositarem demà a l'urna. Per si de cas, i perquè no perdem la perspectiva, totes les pancartes i cartells reclamanant el nostre suport, segueixen als carrers, els líders polítics i candidats diversos sortiran als mitjans, ja sigui recordant els tancaments de campanya, ja sigui amb pinta informal de persones relaxades i reflexives abans del gran dia. Per la seva banda, Internet i les xarxes socials seguiran amb la seva activitat, que no afluixarà fins dilluns, quan els diferents partits tinguin altres coses a què dedicar-se que a inundar-nos a missatgets i entrades que només els deuen interessar a ells i ens deixin tranquils uns quants mesos.
En resum, l'única diferència entre avui i ahir és que cap dels candidats no ens pot dir "voteu-me". Com si fes cap falta i com si no sabéssim que qualsevol aparició seva només té aquesta finalitat, avui, el dia de les imatges amables i forçadament relaxades, amb aparença de normalitat i de bonhomia.
Potser ens caldrien unes quantes jornades de reflexió, però no per rumiar qui votarem, sinó per repensar un sistema que permet ingerències constants per anul.lar determinades lleis, com ara el nostre estatut d'autonomia, que es veu que no diu res sobre qui té el comandament suprem dels mossos d'esquadra, sense anar més lluny. Però això són tonteries. El que importa -l'únic que importa, de fet- és esgarrapar quatre vots per no renunciar, o per assolir, un càrrec públic i una posició de poder. Voleu res més anacrònic que la lluita cega pel poder, a qualsevol preu i per qualsevol mitjà? Reflexionem-hi, ja posats.