Aquesta setmana que anem tancant ens va deixar la notícia de la mort de Tomàs Gil Membrado, músic, compositor i autor de més de 1.300 sardanes. Sí, sí, sardanes, aquest ball que es fa en cercle al ritme d'una música de sonoritats inconfusibles. La notícia va tenir el ressò mediàtic que cal esperar tractant-se d'un personatge que va rebre la Creu de Sant Jordi fa quatre anys i que ha deixat una contribució a la música i a la cultura prou remarcables, però que va viure molt lluny dels cercles de poder, dels mitjans de comunicació o de la primera línia política (o esportiva).
No pretenc valorar l'obra del compositor, però sí recordar una de les seves peces poc conegudes, imagino que com moltes entre aquestes 1.300. Es tracta d'una sardana que porta per títol "La Queta", que va compondre amb motiu de la campanya "Dóna corda al català", que l'aleshores Secretaria de Política Lingüística va posar en marxa ja fa uns anys, i que va regalar a aquest organisme. En aquell moment, vaig tenir l'ocasió de conèixer Gil Membrado, durant la presentació de l'obra, en un aplec sardanista, a Lleida, i recordo la il.lusió amb què parlava de la seva nova sardana, en tant que aportació personal a una causa comuna, institucional, d'una institució, la Generalitat de Catalunya, que respectava profundament.
Serveixi aquesta anècdota per reivindicar les contribucions anònimes, desconegudes, de tantes i tantes persones que fan que el nostre país, la nostra cultura, la nostra llengua... siguin el que són, i tinguin, encara, futur. Són catalans i catalanes desconeguts, allunyats dels focus i dels titulars que, des d'un hospital, una escola, una oficina, una botiga, una sala de concerts... aporten el que bonament poden i saben fer a la causa de tots, més enllà dels canvis de govern, de les ideologies, dels objectius de cada moment o, fins i tot, de la incompetència. Perquè la societat real sempre va molt més enllà i és molt més interessant que la societat oficial.