per en 25 Agost 2016
349 Vistes

Ja hi tornem a ser.  La pantomima de la taula negociadora PP-Ciutadans comença a mostrar la seva autèntica cara.  Més enllà de la corrupció, un excés escènic perquè sembli que la cosa és seriosa i que busca la qualitat democràtics, ja han aparegut les dues qüestions fonamentals:  la defensa a tota ultrança de la unitat d'Espanya i la intervenció en el sistema educatiu i en la immersió lingüística.  Res de nou.

Un dels avantatges que tenim els catalans és que coneixem Ciutadans des de fa temps, sabem d'on venen, per quin motiu es van articular en partit i quina és la seva, diguem-ho així, prioritat fundacional.  A Espanya no ho saben.  Encara viuen en l'esperança d'un nou Suárez regenerador, muntat en un cavall blanc, que porti una segona transició impossible.  Innocents.  Però ja ho aniran descobrint, que l'única prioritat de Rivera i els seus és combatre el català i, de retruc, donar ales a l'espanyolitat més unionista i més rància.

I ja tenim a debat, un cop més, la vital qüestió del català i a seva funció vehicular a l'escola com a camp de batalla, en una guerra artificial, inventada només per fer recular qualsevol intent de singularitat autonòmica (d'independència ni parlar-ne) i garantir la sagrada unitat de la pàtria davant dels desafiaments secessionistes.  El més greu del moment actual, però, és que venim de l'etapa Wert i no podem tenir cap dubte que el PP mobilitzarà tot el que calgui per, de la maneta dels seus nous socis, carregar contra la nostra escola i, ja posats contra la nostra llengua allà on puguin.

Per mirar d'endevinar què ens espera, només cal fer un cop d'ull a algun que altre ajuntament on Ciutadans té poder sobre l'equip de govern i veure com el català sempre és sempre un objectiu a abatre.  Sense cap mena de dubtes, tota una qüestió d'estat.  Tota una prioritat.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.