No sabia si aquest era el títol més adequat, o si era millor "Des de l'altre costat de la trinxera". Finalment, he optat per l'opció pacífica i dialogant.
Dit això, vull recomanar, a qui encara no el conegui, l'editorial de Vicent Partal, ahir, a Vilaweb. Crec que aquest text deixa ben clar a quina banda de la taula (o de la trinxera) s'ha situat Pere Navarro, i amb ell allò que en diu PSC. A la banda espanyola. A la mateixa que el PP i Ciutadans, sense cap mena de dubte.
I és que més enllà de les declaracions hi ha la realitat de qui consideren l'interlocutor (l'altre costat), aquell a qui se li ha de reclamar coses, i ells ens ho han deixat ben clar amb les seves paraules i amb els seves decisions. A l'altre costat de la taula de Pere Navarro hi som nosaltres, els que exigim el nostre dret a ser, a eixistir com a poble.
Bon vent i barca nova al PSC, un partit que fa quatre dies governava Catalunya i que ara és just al davant, a l'altra banda de la taula, i no per negociar res, no ens enganyem, sinó per exigir-nos una nova capitulació. Igual com fa 300 anys, tot i que ara sense bombardejos (alguna cosa hem millorat en tres segles).
