Realment, vivim en un món absolutament hipòcrita, en el qual el supremacisme i el racisme cada dia es van fent més lloc a més països, on tant ens fa què els pugui passar a milions de refugiats abandonats enmig del mar o en autèntics camps d'extermini, on el negoci de la venda d'armes passa per davant de tot (el negoci és el negoci), però on ens exclamem per un personatge de dibuixos animats, sense anar més lluny.
Ja és vella la polèmica per alguns dels còmics de Tintin, titllats de racistes, en algun moment o altre, sense entendre que són el resultat d'un moment històric concret, amb tots els seus condicionants socials, mentals, ideològics... Però la cosa va a més, i molt em temo que en nom de la correcció política, encara ens esperin grans i ben desagradables sorpreses. Aquests dies hem sabut que l'Apu, un personatge indi d'Els Simpson desapareixerà de la sèrie perquè, segons alguns, encarna tots els estereotips de la comunitat índia, des d'un punt de vista despectiu. Francament, si mirem Homer Simpson, no sé jo si la comunitat conservadora, blanca i nord-americana surt gaire més ben parada.
Deu ser que com més inhumana es torna una societat, menys capaç és d'entendre la ironia, la sàtira fins i tot, o l'humor. L'Apu desapareixerà, però el supremacisme emergent i l'odi a la diferència o a la discrepància, seguiran creixent, als Estats Units i arreu. Aquí també tenim grans exemples de com de malament paeixen alguns notables (intocables), l'humor i la ironia crítica. A la nostra televisió en trobaríem grans exemples. Tant de bo "Polònia", sense anar més lluny, no acabi com Tintin en el seu moment, o com l'Apu, ara mateix. O com alguns que altres titellaires, músics, humoristes, dibuixants... d'infausta memòria. Encara que, de fet, tot és possible, perquè la intolerància no sap d'identitats, ni de fronteres.