per en 7 Març 2015
464 Vistes

Destruir obres d'art de milers d'anys o restes arqueològiques ens sembla una autèntica barbaritat, un atemptat contra la cultura i la civilització i un acte de vandalisme injustificable, ni que sigui per motius religiosos.  Fins aquí, tothom (o gairebé tothom) d'acord, i ens costa poc esgarrifar-nos amb imatges com les que darrerament hem vist per televisió i davant de les quals fins i tot la UNESCO s'ha pronunciat amb contundència,

Aquests mateixos dies, si fa no fa a la mateixa part del món, i en algun raconet d'alguna publicació digital, per exemple, hem trobat la notícia que parla de l'assassinat d'un home que ha estat llençat al buit per un grup d'integristes, senzillament perquè era homosexual.

No seré jo qui menystingui el valor del patrimoni artístic, però tampoc qui el posi per davant d'una vida humana, cosa que, pel que sembla, sí que fan, sense cap pudor i en nom de la sacrosanta audiència, la major part de mitjans de comunicació.

El fanatisme, ja sigui religiós, polític, o de qualsevol mena, és un fenomen que creix dia a dia de manera alarmant.  I si fos perquè ja hem perdut la lògica en el nostre ordre de prioritats?  I si fos, també, perquè no sabem donar resposta als sentiments i a les necessitats dels altres, de tan insensibles com ens anem tornant?

Publicat a: Actualitat