per en 16 Setembre 2016
898 Vistes

Setembre ha arribat fort, i ben carregat de multitud de misèries polítiques, començant pels discs durs de Bárcenas, l'assumpte dels ERE a Andalusia (amb dos expresidents investigats,  no ho oblidem mai) i, sobretot, amb la gran diva de la política i qui sap si també de la corrupció, Rita Barberá, sense anar més lluny.

És curiós, però tots aquests afers, i molts altres de semblants, tenen una cosa en comú, i és que molta gent els considera qüestions normals, inherents a l'exercici de la política.  Aquesta percepció es pot resumir molt bé en tot el que implica que Rita Barberá, per exemple, consideri que rebre una bossa de luxe com a obsequi és una cosa normal i que no té més transcendència.  I és ben cert que durant moltes dècades ha estat així.  L'administració dels anys gloriosos del franquisme funcionava d'aquesta manera.  I encara funciona, pel que es veu.

És fantàstic sentir parlar de renovació i de regeneració política quan aquells que han de liderar els canvis  són personatges amb més ombres que llums, o bé són, directament, individus a la porta de la jubilació que ja només aspiren a la comoditat econòmica la resta dels seus dies i a aferrar-se amb ungles i dents a una sensació de poder que ja no els pertoca d'exercir, més enllà dels seus egos immensos.

Obrim els ulls i anem una mica més enllà dels grans casos mediàtics, que hi ha vida més enllà dels noticiaris, i mirem tots els nivells de la política, tant pel que fa a administracions públiques com al propi interior de les formacions, i veurem que encara hi ha molta caspa, molta ronya que caldria fer saltar d'un cop per sempre, si realment volem que la normalitat democràtica no sigui la compra de voluntats a canvi d'algun sobresou, ensobrat o no, o d'algun que altre obsequi.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.