Si res no ho impedeix, i no sembla que així acabi sent, el 25 de juliol viurem el darrer episodi d'un vodevil que té per protagonistes gairebé un centenar de peces actualment conservades al Museu de Lleida i al Museu Nacional d'Art de Catalunya i que, en un fet insòlit, marxaran cap a l'Aragó, per no tornar.
Algú hauria d'explicar, algun dia, tot aquest despropòsit que trencara col.leccions que formen part del patrimoni cultural català per anar a ves a saber o i per a què, més enllà de per satisfer obscurs interessos polítics i eclesiàstics i per humiliar el nostre Govern, un cop més. I ara amb ple consentiment.
Algú hauria d'explicar què han fet els diferents consellers que han intervingut en aquest conflicte que ja té molts anys de recorregut. Quins arguments de defensa s'han fet servir? On han arribat realment aquests arguments? Per què no s'han tingut en compte sempre i arreu? Com pot ser que una protecció administrativa de la Generalitat sigui paper mullat? i sobretot, per què fa l'efecte que ara es vulgui tancar el tema com sigui i al preu que sigui?
Aquest assumpte de les obres que van venir de Sixena és molt lleig. Hi ha interessos molt poc dignes i gens culturals que amaguen la realitat d'unes peces que, sense la intervenció feta des de Catalunya, avui serien, en el millor dels casos, a qualsevol museu del món, comprades a preu de saldo, o decorant el rebedor d'algun nou ric amb ínfules culturals.
Insisteixo, algú hauria d'explicar aquest desgavell, ja sigui en un ben documentat reportatge, en un llibre, o com sigui, però el que no es pot permetre és que diferents personatges i administracions del país passin per lladres de tresors, quan el seu paper ha estat, fins ara, de preservadors de béns culturals. Però ja se sap, la cultura ja no interessa ningú. La cultura que no genera diners no compta, i les obres de Sixena no són indústria cultural. El patrimoni no és indústria, només és identitat i memòria. Ara es veu que toca fumar la pipa de la pau amb aquells que no tenen cap escrúpol, i a sobre fent bona cara.
Serà divertit veure si el dia 25 de juliol ve la policia judicial, ja sigui la Guàrdia Civil o els Mossos d'Esquadra, a protegir un acte d'incultura majúscula, i què hi té a dir, aleshores, tothom que en serà responsable, especialment aquells que els diran adéu tot just abans de marxar de vacances.