per en 23 Febrer 2014
957 Vistes

Això és Espanya:  un lloc on un primer pas cap al desarmament d'una banda amb dècades de trajectòria criminal, supervisat per observadors internacionals, és titllat de farsa per tota la maquinària periodística de propaganda de l'Estat,  al mateix temps que converteix els observadors en sospitosos d'alguna cosa, ja que se'ls cita d'urgència a l'Audiència Nacional.  Encara resultarà que seran col.laboradors amb banda armada.

Costa molt (suposant que sigui possible) trobar un cas similar en qualsevol altre lloc del món.  Fa l'efecte, i aquest és el drama, que no es vol que ETA desaparegui.  Segurament, la situació actual és l'òptima:  absència total d'atemptats, però tensió política constant promoguda pel govern, els seus mitjans afins, i algunes de les lamentablement manipulades associacions de víctimes.

Citar a l'Audiència Nacional els observadors internacionals és una provocació que només es pot entendre des de la desesperació d'un estat que es queda sense un dels seus grans arguments polítics:  la persecució del terrorisme, i fa el que pot per demostrar fermesa, a risc de caure en actituds oposades a la justícia internacional.  O és que cap tribunal ha cridat mai a declarar els negociadors dels diferents governs, tal  del PSOE com del PP?

Davant d'aquesta realitat, contrasta el missatge de l'expresident nordamericà Bill Clinton, que alguna cosa sap de conflictes armats i dels seus processos de resolució.  Segurament molta més que la d'un ministre fanàtic capaç de fer una roda de premsa per manifestar la seva oposició a un comunicat que encara no s'havia fet públic: el d'aquest primer desarmament.  Una actitud prou reveladora.

Espanya s'aferra al seu enemic necessari, igual com s'entesta a intentar crear tensió social per convertir en conflicte social el pacífic procés català cap a la independència.  La democràcia espanyola cada dia fa més l'efecte que no sap sobreviure sense un clima de tensió permanent, on desplegar les seves polítiques encara hereves del  franquisme (i aquests darrers anys en tenim exemples a manta).  Però tot sembla indicar que ara, ni en un cas ni en l'altre, se'n sortirà.  Tots dos són irreversibles.

Publicat a: Actualitat