Em fa una certa pena veure com s'estan forçant els números del 27S perquè diguin allò que volem que diguin, més enllà de les dades oficials i dels posicionaments previs de tots els partits. L'últim, mirar de comptar els vots dels catalans a fora que no van poder votar per la pèssima gestió, o directament mala fe, -reconeguda sense cap pudor- del Govern d'Espanya.
Malament rai quan el futur s'ha de construir sobre les febles bases de l'especulació. Si us plau, mirem la realitat objectiva, que vulguem o no dibuixa un escenari una mica nou i interessant i posem-nos al cap que amb aquests bous haurem de llaurar. Em fa l'efecte que aquestes eleccions ham marcat un temps nou en la política catalana que, amb una mica de sort, haurà de servir per definir com ha de ser en aquest segle, i per deixar de viure, d'un cop per sempre, de les grandeses i misèries del passat. En concret:
- Ja sabem quin suport real té Unió. Massa sobrevalorada dins de la coalició de la qual formava part. Ells (Convergència també) sabran la raó. Ara sabem que són una força molt marginal i en perill real de desaparició.
- El PP, a Catalunya, ho té cru. Ni la tropa de xoc del govern de Madrid que ha desembarcat a Catalunya aquests dies, ni el seu nou cap de cartell els han servit per altra cosa que no sigui una nova davallada, a mans de Ciutadans. El PSOE, si fa no fa. Les ballarugues i tot plegat són quatre diputats menys, per si cal recordar-ho. La majoria silenciosa no existeix. Que consti.
- La demagògia es fa forta a Catalunya. Preparem-nos per als constants atacs a la llengua, a l'ensenyament, a la cultura i a la identitat catalanes. Faria bé el nou govern de revisar i reforçar absolutament aquestes àrees -mitjans de comunicació inclosos-, perquè seran camp de batalla els propers anys.
- La DUI desapareix del panorama immediat -i a mig termini, penso jo-. La CUP hi renuncia davant les dades de vots. És el que té fer una aposta a tot o res: o es guanya, o es perd. I ens han faltat poc més de dos punts percentuals de vots per guanyar, en aquest cas. Ens han faltat, i podem fer tanta matemàtica ficció com vulguem i perdre tant de temps com ens vingui de gust, abans de lliurar-nos a la realitat.
- Què passarà amb la coalició de Junts pel Sí? Seran capaços de tirar endavant un govern sense caure, un cop més, en la tradicional lluita d'egos i personalismes? Ara mateix seria molt d'agrair. Igual com seria molt d'agrair una separació amigable en el moment que calgui -futures eleccions-, perquè només així es podrien constituir dues alternatives nacionals: una més de dreta i una més d'esquerra, que el país necessita.
- Serà Mas president? Imagino que tocarà negociar programes de govern. I això serà bo, molt bo. De tota manera, renunciar a la figura i a la projecció internacional de Mas em semblaria un luxe que el futur govern potser no es pot permetre, perquè, en tot cas, la causa de les friccions no sé si és tant ell mateix -potser sí-, o la seva herència política, i la del seu partit. Caldria destriar molt bé el gra de la palla, en aquesta qüestió i valorar amb exactitud els actius i els passius.
Conclusió: un nou escenari, ens agradi o no, que haurà de propiciar canvis en les maneres de fer i en els continguts. Tenim uns mesos per preparar les tropes -el Parlament i el Govern-, abans de saber amb qui ens les haurem de veure. I això pot ser un important avantatge. Aprofitem-lo, i deixem-nos de jugar a bruixots de les matemàtiques.