Finalment, el Partit Demòcrata Català, o com s'acabi dient l'antiga Convergència, es queda sense grup parlamentari al Congrés i al Senat. Aquest fet, prou significatiu pel que comporta de limitació de cara a tenir veu a les cambres, ens deixa un parell detalls ben dignes de tenir en consideració.
El primer: sentir diferents representants de Ciutadans repetint, en una mena de mantra populista i demagog, que gràcies a ells no aniran quatre milions d'euros als independentistes, o a Artur Mas directament, segons qui parli és un exercici de degradació de la política de proporcions descomunals. Ahir. el líder de la formació, Albert Ribera, s'afegia a aquesta ridícula confraria. Ara sabem què són les institucions i els seus òrgans per a aquesta gent. Només una manera d'obtenir diners que els permetin mantenir-se a les institucions, per seguir fent diners, i així fins a la jubilació, o fins a la grossa d'una bona porta giratòria, si han fet prou mèrits.
El segon: estaria bé saber què van votar els diputats de PDC en relació a la constitució de la mesa del Congrés. Que els van prometre alguna cosa i se n'han desdit, potser? Cosa estranya, amb aquests companys de viatge.
Ah! Per cert, Podemos i tota la seva colla d'associats també van contribuir a la pèrdua del grup parlamentari de PDC. Bona manera de contribuir a la reforma de la política i al federalisme i tot plegat. Com per creure-se'ls.
Vist el pati, potser no era tan descabellada aquella proposta que cap partit català es presentés a les eleccions espanyoles i promoure una amplíssima abstenció a Catalunya. Al cap i a la fi, pel que hi hauran de fer, allà... De tota manera, ja veurem què duren aquestes cambres actuals.