per en 10 Agost 2017
388 Vistes

Ahir va ploure.  Fa dies que la calor intensa senyorejava per les nostres terres sense donar cap mena de treva.  Els meteoròlegs ho havien anunciat, tot i que ja sabem que segons quines coses, fins que no es veuen...  Però ahir, finalment, va ploure, es va refrescar l'ambient i vam tornar a sentir tot aquell seguit de sensacions mig oblidades que s'associen a la humitat i a la terra amerada.

De sempre s'ha dit que la pluja és vida;  que la pluja enriqueix la terra i afavoreix els conreus.  Ara, però, vivim massa d'esquena als cicles vitals i quatre gotes poden ser més aviat sinònim de caos circulatori, de semàfors que deixen de funcionar i de problemes en una societat artificial.  Però ahir va ploure, amb coneixement, sense estridències, amb la calma pròpia de la pluja lenta de l'estiu, no pas de les tronades que també vindran, irremeiablement, i va quedar en l'aire una sensació de benestar, de calma, de pau i de serenor que calia retrobar.

Tradicionalment s'han fet tota mena de rituals, de danses, de processons fins i tot, quan la pluja s'ha fet esquiva.  Per alguna cosa serà.  Potser, senzillament, perquè l'aigua, la pluja, tot ho neteja, tot ho renova i refresca i, al seu pas, fa créixer la vida.  Gaudim, avui, de tot el que ens va deixar la pluja d'ahir.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.