Una part dels catalans (una immensa part, diria jo) ahir era als carrers i les places de tot el país reclamant el seu dret a votar lliurement i exigint respecte a les seves institucions. D'altra banda, una altra part de catalans (difícil de quantificar perquè no es veu per enlloc) aplaudia a rabiar un desplegament policial sense precedents i l'aplicació de la força en escorcolls i detencions, segons que semblaria, sense totes aquelles garanties jurídiques que diuen defensar, perquè es veu que ja estàvem avisats i que encara s'hi poden posar més.
Encara falten dies per al primer d'octubre i la partida ja es juga al carrer, encara que les decisions segueixen als despatxos i estaria bé no cometre cap errada tàctica ni menystenir el rival, per si de cas. Què passarà? Ni idea. El xoc de trens tot just ha començat i encara només afecta els maquinistes, però l'impacte no deixarà ningú indiferent, això segur. Què en faran dels milers de policies desplaçats a Catalunya? Què dels tres vaixells habilitats com a casa caserna? Què dels militars que s'han anat desplegant pel país aquests darrers dies? Però també, què farà la gent anònima que se sent humiliada per tanta sordesa política? Què els líders i estrategues polítics? Des d'una perspectiva bèl·lica, el desequilibri de forces és brutal, però ja se sap que no sempre guanya qui teòricament ho hauria de fer.
Avui, dia 21. Falta molt per al dia 1, moltíssim. Al ritme dels esdeveniments, una eternitat. El dubte és si la infraestructura planificada per al referèndum resistirà el setge i les provocacions (perquè la incitació a la violència és constant per part d'aquells que tenen força per a reprimir-la, (i faríem bé de no descartar cap escenari per inversemblant o desproporcionat que pugui semblar, en aquest sentit) o si tota la feina i totes les il·lusions d'anys cauran com un castell de naips. No sé si ahir va ser el primer dia de la independència de Catalunya, però del que sí que estic segur és que ahir va ser el punt de no retorn, el punt de fractura emocional definitiva entre Catalunya i Espanya, el punt final d'una sempre difícil història de segles. Ara caldrà veure com segueix escrivint-se aquesta història, si amb una nova derrota, com tantes altres vegades, o amb una finestra al futur.