Ahir vam veure un dels rostres més amargs i més odiosos de l'exercici de la política. Ahir vam veure, minut a minut, com un grup de representants que paguem entre tots dedicaven hores i més hores de la seva activitat, simplement, a torpedinar l'activitat normal d'un parlament amb l'únic objectiu de fer mal, de crear sensació de caos, perquè, al capdavall, van acabar retirant totes les esmenes que havien presentat i van abandonar els escons en el moment de votar. És a dir, una pila d'argúcies reglamentàries i tècniques per garantir la netedat d'un determinat tràmit, però (i ja sabem que tot el que va davant d'un "però", és prescindible, com ens va ensenyar Tyrion Lannister a "Joc de trons") que sabien que no servirien de res perquè ja estava decidit que no hi hauria cap proposta alternativa, sinó només una fugida indigna i impròpia de qualsevol representant públic. Filibusterisme, en van dir. I el nom és encertat. No l'oblidem, per si de cas.
Ahir, de tota manera, finalment es va convocar el referèndum del primer d'octubre, amb la cobertura legal necessària. De tota manera, ja veurem què dura, perquè avui mateix es posarà en marxa tota la maquinària jurídica de l'Estat contra les accions del Parlament i del Govern. Tot previsible, de fet, i tot necessari, perquè cal arribar a algun lloc, d'una vegada.
Avui el guió sembla que està prou escrit de fa dies i la ràbia camparà ben lliure pels passadissos, els salons i les tertúlies, no en tinguem cap dubte. Però a partir de demà, segurament a partir de demà mateix, s'obrirà un escenari nou, ple d'interrogants que caldrà anar responent un a un, tant part del Govern com per part de l'Estat. I és que aquell anunciat xoc de trens ja és aquí i caldrà veure com es resol. Sigui com sigui, no hi ha retorn; mai res no tornarà a ser com fa uns anys i la desconnexió mental de bona part de la societat catalana respecte a Espanya és irreversible. Ara comença la política de debò i caldria esperar que no tingui res a veure amb el lamentable espectacle d'ahir.