Fa molts dies que els partits contraris a la consulta van atiant l'espantall de la crispació, la fractura social i l'enfrontament que, segons ells, crea l'independentisme.
Fa molts dies que tinc la sensació que aquests partits estan demanant a crits alguna acció violenta que justifiqui el seu victimisme i els presenti com a màrtirs innocents, sense que, a hores d'ara, hagi hagut cap tipus d'incident. Fins que ha arribat una ciutadana i li ha clavat un cop de puny a Pere Navarro.
Vagin per endavant dues coses: la primera, que la violència mai no és justificable; i la segona, que aquesta agressió és d'una persona sola, no de cap grup independentista organitzat (per si de cas, val la pena aclarir-ho).
Aquesta acció ha desfermat allò que fa temps que es buscava. Ara resulta que l'independentisme és violent, que la consulta genera crispació i que els representants dels partits espanyolistes són objecte de persecució. Algú s'ha plantejat que aquesta dona, potser, podria ser una socialista catalana decebuda amb l'actual rumb de la formació que dirigeix Pere Navarro?
Francament, tinc molt clar què és pitjor, si el cop o la manipulació que se'n fa. I també tinc molt clar que no és gens descartable algun tipus d'acció violenta en el futur. El que ja no tinc clar, vistes les actituds anticatalanistes, qui podria donar aquest pas ni, arribat el moment, qui n'estaria realment al darrere. De fet, no descartaria algun tipus d'acte propiciat pels mateixos que voldran quedar com a víctimes.
De moment, i amb l'esperança que aquest fet aïllat i personal no vagi a més, només puc que demanar una mica de decència i de dignitat per part de tots aquells que estan traient les coses de lloc, amb tanta alegria (o amb tan mala intenció).
