Dissabte, un altre cop, i anem enllestint una altra setmana. Un dia en què, potser de manera inconscient fem un cop d'ull a aquests darrers dies, com si volguéssim fer un balanç ràpid per encarar els que vindran. Cadascú en farà la seva lectura i dirà si han estat dies monòtons, dies intensos, dies de canvis, dies de ràbia o d'il·lusió... però sigui com sigui, sempre hi haurà un petit espai per repassar les notícies i tot allò que ha passat més enllà del nostre espai immediat i més íntim.
Si hagués de triar un fet, unes declaracions més ben dit, d'aquesta setmana que anem tancant, em quedaria amb les paraules del que fou ministre d'exteriors, García-Margallo, que deixaven clar que Espanya mai no es retiraria de manera pacífica de Catalunya. Una claredat que sempre és d'agrair, i una veritat com un temple. Bé, potser caldria, seguint el concepte de violència dels companys de Margallo, considerar que si les pressions d'algun tipus sobre l'Estat Espanyol fossin tan grans que fessin inviable qualsevol resistència, potser sí que acabarien fotent el camp. Com que afirmen que hi pot haver violència sense armes ni agressions físiques...
En qualsevol cas, avís a navegants i a tots aquells que encara confien en la generositat del govern espanyol que sigui (aquí no hi ha diferències de color polític) per seure a dialogar democràticament i de manera civilitzada sobre un referèndum d'independència. Margallo té raó (i el valor de dir-la sense embuts): això no passarà, llevat que no els quedi cap altre remei. Llevat que no es vegin derrotats. És la lògica de la guerra, al capdavall.
Si tenim clar això, cal redefinir les estratègies, si és que volem arribar a algun lloc, evidentment. Potser una majoria social amplíssima i incontestable? Si mirem l'evolució dels darrers anys, no sembla cap utopia a mig termini. Potser un enfrontament obert? Si estem disposats a pagar amb víctimes, presos i exiliats, és una altra manera. O potser el joc tradicional del sí però no gaire i acabar eternitzant una vergonyosa xarxa d'interessos particulars al servei dels quatre de sempre? Fem apostes?