Agost és un més estrany. Un mes desitjat i sorprenent alhora. Un mes al bell mig de l'any, contravenint tota regla matemàtica, però dibuixant sempre un abans i un després en el calendari. Agost és un misteri que acostuma a començar amb una calor que fa petar les pedres i que sol acabar amb molta més aigua de la que som capaços d'entomar. En qualsevol cas, un cop més, som a l'agost.
Aquests dies d'agost són sempre diferents. Mig país fa festa i l'altre mig fa de tot. Dies de platja, de muntanya o d'ensopiment abandonat al sofà. Dies per fer coneixences, per retrobar velles amistats, o per oblidar una estona algun que altre company de viatge habitual i gens enyorat. I així anem fent, gairebé amb la inconsciència de la mandra, fins que un bon dia ens adonem que arriba setembre i tot es posa en marxa, i tot recomença a ritme frenètic, com si no hi hagués demà; com si volguéssim expiar la culpa per no sé que que hem fet o deixat de fer aquestes setmanes.
De moment, però, gaudim d'aquest breu parèntesi que sempre és l'agost. Gaudim -o patim- aquest sol o aquesta calor que més d'hora que tard trobarem a faltar, i sentim-nos, una vegada més, vius i amb ganes de fer coses diferents, de trencar la rutina i satisfets de deixar sortir a passejar els instints i les sensacions, ara que fa aquest sol que tot i que de tant en tant molesta i embafa, sempre escalfa i reconforta.