L'agost és un mes estrany. D'entrada, perquè vulguem o no, les coses van una mica al ralentí. Potser és la calor, o les tronades, o que mig país està de vacances i l'altre mig ocupat a fer-les possibles...
Ben mirat, l'agost tampoc no és un mes excepcionalment atractiu. El paisatge és d'una monotonia destacable, seca, groga. Els dies es van escurçant, comença a refrescar algun que altre vespre, i plou sense mida i pedrega de tant en tant, ofegant algun que altre projecte. Així i tot, però, és un mes que esperem amb delit, que passa sovint massa ràpid, que quan s'acava ens deixa un regust d'enyorança, i que ens obre la porta de la rutina i d'onze mesos d'espectatives i projectes nous.
I és que l'agost és el mes de les vacances per excel.lència, de les festes majors, dels vespres i de les nits interminables a la vora del mar, del riu o dalt d'un cim, dels viatges, de fer allò que el ritme habitual no ens deixa fer, de posar la casa en ordre, de retrobar vells amics o d'oblidar temporalment alguna que altra companyia. D'alguna manera, és un mes per trencar la rutina, fer alguna que altra cosa excepcional i agafar aire per encarar un setembre sempre complicat.
L'agost, d'alguna manera, és com la vida. Tot sovint més carregat d'espectatives que de realitats, però que no voldríem que passés tan de pressa. I com que encara ens en queden un parell de setmanes, aprofitem-les i gaudim-les, siguem on siguem i fem el que fem.
