Agafem-nos fort que ara sí que sí. Avui, la Diada. Avui, l'11 de setembre més atípic que viurem, perquè durarà quinze dies, tant com la campanya de les eleccions més transcendents de la nostra vida.
Agafem-nos fort perquè ens esperen quinze dies d'insults gratuïts, d'humiliació, de mentires, d'atacs de tota mena als mítings, als mitjans, als tribunals... Quinze dies en què els espanyolistes de sempre i els que es pretenen nous voldran seduir-nos a cop de barró perquè seguim sotmesos i dòcils a la seva voluntat. Quinze dies perquè deixem clar, d'un cop per sempre -i això només ho podrem fer amb una majoria de vots a les urnes- que s'ha acabat el temps de ser els ninots de fira contra els que tot s'hi val, o el sac dels cops, on es fa múscul per guanyar a Espanya.
Un 11 de setembre ho vam començar a perdre tot. Un altre 11 de setembre, avui, podem començar a recuperar-ho tot. Només caldrà mantenir-nos fidels als nostres principis, a la nostra identitat i als nostres somnis i resistir, un cop més, l'allau d'improperis que ens cauran a sobre les properes dues setmanes; perquè en aquesta campanya no s'atacarà el rival polític, se'ns atacarà, se'ns insultarà i se'ns voldrà sotmetre a tots nosaltres pel simple fet de ser catalans, i de voler-ho ser.
Avui, 11 de setembre. Avui és el dia de retrobar l'èpica i la força de tres segles de resistència per tornar a ser. Avui comencem a escriure de debò el nostre futur. Des de la Meridiana, des de la feina, des de casa, o des d'on sigui, però amb la certesa absoluta que el dia 27 votarem per nosaltres, malgrat les brutals agressions que encara haurem de patir quinze dies més. És el preu de viure agenollat davant de qui ens menysté i ens humilia, o d'atrevir-nos a ser lliures i amos del nostre destí.
Passeu un magnífic 11 de setembre i no afluixeu. Ni un pas enrere.
