Ja és ben veritat que si alguna cosa no és, és tonta. Parlo de Soraya Sáenz de Santamaria, que va triar la tarda prèvia a la Diada per comunicar que abandona la política després de la seva derrota a les primàries del PP, de la marxa de Rajoy i amb una motxilla d'activitat al govern més que qüestionable. Tot el rebombori i totes les reflexions que la seva marxa mereixeria quedaran tapades per una nova descomunal manifestació independentista. Molt hàbil, tant com els liquidadors que acomiaden personal els divendres.
Però intel·ligència i bondat no sempre van de la mà, con en aquesta ocasió. Per més capacitat que es tingui, si les actuacions que un fa van sempre acompanyades de l'arrogància, de la prepotència i de la nul·la habilitat per trobar solucions als problemes més enllà de la desproporció secular de la força bruta, malament rai. Aquest és el perfil de la que fou número dos dels darrers governs popular. El seu llegat? El que es podria esperar del seus actes: una crisi política amb Catalunya, encara de proporcions difícils de calcular i de resultat impossible de preveure, un desprestigi sense precedents en molts i molts anys de la política espanyola, el rebrot del feixisme al carrer, un endeutament econòmic absolutament insostenible... és a dir, com en el cas de tot mal govern (i d'això en sabem bastant), terra cremada. I amb la seva retirada, que carregui amb aquest llegat el que vingui. Ja s'ho farà.
Que marxi i no torni. Pocs personatges poden resultar més sinistres i més negatius, en la història política recent. A tot estirar, algun company ministre seu, i poc més. Soraya se n'ha anat per la porta del darrere, com fan els perdedors. De tota manera, encara tinc els meus dubtes si ha estat una veritable perdedora, al capdavall, o si el seu triomf encara està per veure, tant en el desgavell de difícil reparació de la política catalana, com en el gir segurament definitiu cap a la dreta més extrema i, en realitat, més fidels als seus orígens franquistes, del PP. Com sempre, el temps donarà o traurà la raó i posarà cadascú al lloc que li pertoca. En qualsevol cas, ens estalviarem la seva clara voluntat d'humiliar de les rodes de premsa de cada divendres.