La incapacitat absoluta dels líders de la Unió Europea és proverbial. De fet, si mirem una mica la història, és difícil trobar que hagin estat mai capaços de resoldre cap conflicte, més enllà dels que afecten les butxaques dels grans grups industrials o financers dels estats membres, i encara al preu d'empobrir la immensa majoria de ciutadans i crear una fractura econòmica i social que no es tancarà en moltes dècades. Fer memòria i recordar la guerra dels Balcans és recuperar la crònica de la incompetència política en grau superlatiu.
Però la història, si no se n'aprèn, es repeteix. I ara tenim els milers de refugiats que intenten entrar a Europa fugint de la guerra, la misèria i la mort. La resposta? L'habitual: tancar fronteres i tractar les persones com a massa informe que es pot amuntegar, traslladar, humiliar i eliminar com i quan calgui, no fos cas que alteressin l'equilibri interior i la calma civilitzada i democràtica d'aquesta Europa que ja no hauria ni de gosar mirar-se al mirall.
Recomano la lectura d'aquest article, que ens dóna les claus de què pensa fer la Unió Europea amb els refugiats que moren a milers enmig del fang, el fred i la desesperança. Llegia fa uns dies que des de la terrible imatge d'Ailan, aquell nen mort a la platja a finals de l'estiu, ja són més de 400 els nens morts en l'anonimat. De dones, homes, vells... ni en parlem. Ni dels malalts. Segurament tots devien ser perillosos terroristes islàmics.
Aquesta és la nova Europa, la de les deportacions en massa, la que condemnarà milers de persones a un exili, per dir-ne d'alguna manera, forçat a Turquia, per tal que aquest nou aliat ens tregui el problema del davant. I ja sabem que Turquia, fervent defensora dels drets humans, com demostra la seva cura amb el poble Kurd, farà mans i mànigues perquè tots aquests miserables, en el sentit més literari i literal de la paraula, tinguin un bon lloc on caure morts. El que els passi un cop traspassin les fronteres de la Unió, se'ls en refot. Sortiran del focus mediàtic i de la vista dels ciutadans, que és del que es tracta, i ja sabem que mort el gos, morta la ràbia.
Som a les portes del que podríem qualificar de nazisme democràtic? Vist el funcionament de la Unió Europea i l'actitud dels seus dirigents, ens sobren raons per pensar-ho.