El resultat de les darreres eleccions va deixar un doble resultat que no esperàvem o que, com a mínim, no ha estat el que ens caldria. En primer lloc, aquell 48% no era la meitat més un que buscàvem. En segon, l'aritmètica parlamentària tampoc no ha deixat una majoria absoluta prou clara com per garantir una plena estabilitat. I davant d'aquest panorama, i molt em temo que amb més ganes d'agradar a l'afició que de fer res de profit, a corre-cuita, el flamant no u parlament aprova una declaració d'intencions molt bonica però sense tenir les eines per mirar de tirar-la endavant. L'única manera hauria estat un Parlament i un Govern molt sòlids, amb tots els grups independentistes a dins i constituïts en pocs dies, com a demostració de força i de voluntat majoritària sense fissures.
I ara ens trobem sense govern i amb un parlament sense majoria suficient sòlida i garantida. I enmig d'un procés de negociació per formar govern que, acabi com acabi, no ens deixarà res de creïble ni de prou fort com per tirar endavant la construcció d'una república, perquè estarà pactat des de la desconfiança i des de de les cessions a contracor, i donarà lloc a solucions no volgudes ni potser massa pràctiques.
Crec que farien bé els grups independentistes a admetre com abans millor que el full de ruta aquell dels divuit mesos no es podrà tirar endavant i que cal redefinir l'estratègia, com a mínim, amb una legislatura que caldria poder fer sencera, per mirar de redefinir objectius, calendari i correlació de forces per veure fins on podem arribar, més enllà de l'escenari autonòmic. Pensem que només dotar l'Agència Tributària de personal inspector via oposicions ja vol dir més de divuit mesos.
Amb la correlació de forces actuals podem aspirar a un govern que pugui governar i a unes majories parlamentàries que garanteixin una legislatura no massa complicada, però el que no tenim és la força per encarar amb èxit un procés constituent. Com abans ho acceptem, abans deixarem de patir la humiliació constant que suposa veure com amb un petit gest i amb el bloqueig de quatre quartos ens poden posar contra les cordes des de Madrid.
Demano als futurs governants que acceptin la realitat, i la derrota actual, que redefineixin objectius, calendaris i estratègies i que ens garanteixin la vida digna que mereixem com a ciutadans d'aquest país. Sense perdre de vista els ideals, però sense ignorar l'evidència.
És el que té dir blat abans d'hora i posar totes les cartes boca amunt massa aviat, quan el joc no era prou bo.