Se'ns acaba l'any. Un any per oblidar, o un any per retenir a la memòria? Ara mateix, no sabria definir-me. Sigui com sigui, aquest any que se'ns en va per sempre no ha estat un any qualsevol, ni de bon tros. Han passat moltes coses, massa coses, fins i tot, que segurament no calien, però que aquí estan. Les cròniques periodístiques ens oferiran extensos i acurats resums d'aquests 365 dies que tanquem. Cadascú de nosaltres en farem la lectura que ens vingui de gust i decidirem què val la pena oblidar per sempre i què cal afegir al nostre particular equipatge.
És inevitable, un dia com avui, mirar enrere i provar de fer balanç. Una persona particularment optimista, ahir em comentava que el millor és pensar en qüestions puntuals que ens han aportat felicitat aquests darrers 12 mesos: un llibre, una pel·lícula, un viatge, una trobada, una cançó, una decisió, una notícia inesperada, una descoberta, una conversa, una il·lusió, alguna cosa que hem comprat, un regal... i com més ampli sigui el ventall d'elements de la nostra vida que puguem identificar, millor serà el record d'aquest 2017. No és mal antídot contra la tristesa i els moments dolents. Identificar i reconèixer les coses bones ens fa valorar el que realment hem viscut.
En qualsevol cas, el que sembla més evident és que aquest any que s'acaba ha estat un any de transició, de pas d'una determinada realitat a una altra. Caldrà veure què n'he après de tot un seguit de moments duríssims, i també de tota una pila de sentiments de superació, perquè l'equilibri entre uns i altres dibuixarà el futur.
Passi-ho bé, 2017. Jo em quedo amb el meu balanç particular, gens original segurament, però meu, amb les seves ombres i amb les seves llums, amb les seves incerteses, amb les seves pors inclús, i també amb la seguretat que demà serà un altre dia, que res no haurà acabat i que encara queda molt per viure i molt per descobrir. Tant, que a hores d'ara no puc ni imaginar-m'ho. I aquesta, en el fons, és la gràcia.