login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Acabar i començar

Se'ns en va l'agost. Avui tanca portes fins l'any vinent. Se'ns en va, i amb ell, diguin el que diguin el calendari i la meteorologia, se'n va l'estiu. Demà arribarà setembre, carregat de nous projectes, de noves energies. Començarà un nou curs escolar, començarà un nou cicle ple de sorpreses, d'il·lusions i d'incerteses. Hi ha qui començarà una mena de compte enrere personal per arribar a alguna fita concreta, i hi ha qui començarà un compte endavant per anar guanyant el futur, dia a dia. Sigui com sigui, alguna cosa nova i apassionant es posarà en marxa, demà mateix.

Aquesta mena de principi d'any petit que és el setembre, aquesta mena de segona festa major que ens permet somiar i fer plans, carregada d'energia i de ganes de fer, em fa pensar en la força de la joventut, aquell estadi vital en què tot és possible, en què la lluna i les estrelles no són tan lluny i on, amb voluntat, amb constància i amb dedicació, res no es pot escapar de la xarxa dels somnis.

Acomiadem l'agost, si us sembla, amb un autèntic i ja mític cant a la joventut. Una cançó vella composada per Bob Dylan el 1974, en aquesta ocasió en una interpretació enregistrada el 1978. Una versió que sempre em fa tornar als anys de la meva adolescència, però que encara segueix completament vigent i digna de ser escoltada, un cop més. I tants com calgui, perquè la il·lusió no caduca.

Comentaris (0)31-08-2017 06:25:32

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: