Començo a tenir força curiositat per saber com acabarà tot plegat. Ara sembla que es refaran el ponts entre la CUP i Junts pel Sí, i que aquest procés, que no sabem ben bé ni què és ni on ens pot arribar a dur, tirarà endavant. Bona notícia, una mica de calma política. Si, a sobre, ve acompanyada d'uns nous pressupostos que acabin d'un cop per tots amb aquest funcionament pervers de la pròrroga dels comptes públics, millor encara.
Algun dia, els politòlegs o els historiadors, amb més perspectiva que la que actualment tenim, hauran de valorar la via del diàleg i del pacte entre forces tan oposades, ideològicament parlant, com les que avui s'han posat d'acord al Parlament. Algun dia caldrà valorar, en la seva justa mesura, aquest bé superior que totes volen preservar, i que en diem independència. Un bé capaç de facilitar més acords que el mecanisme democràtic de votar per decidir el futur, fins i tot. Curiós.
I jugant al joc dels contraris, algun dia, algú haurà d'explicar com pot ser que les forces espanyoles siguin incapaces d'arribar a acords, ni que sigui, fent un paral.lelisme amb casa nostra, per preservar aquell bé superior amb el qual tant s'omplen la boca, que és la unitat d'Espanya. Es veu que ni això és capaç de servir per superar les diferències, per més paraules buides que gastin. I mira que en gasten, per no dir res.
No sé com acabarà tot plegat, però el que sí que tinc clar és que vivim uns anys que acabaran demostrant que ni les diferències ideològiques més profundes són insalvables quan l'objectiu és clar, important i compartit. Tant d'esforç bé mereixeria un final feliç.