Diu un sentència popular que si vols no resoldre mai un problema només n'has de crear una comissió. De fet, l'experiència pot validar aquesta afirmació i, de fet, aquesta és la recepta a tots els mals de Catalunya que s'ha empescat el gran venedor de fum Pedro Sánchez: una comissió parlamentària (a la qual es convidaria a participar els partits catalans, en un autèntic exercici de bondat i condescendència) per estudiar una solució al futur encaix del nostre país dins d'Espanya. No cal ni dir que al PP li ha faltat temps per aplaudir la iniciativa. Només faltaria.
I mentre aquesta idea encara volava per les tertúlies, la fiscalia i les més altes instàncies judicials ja advertien, davant d'aquest rei que alguns volen que tingui nom d'aeroport) que la base de l'estat de dret és la unitat de la pàtria, en un nou exercici d'ignorància, perquè serà que no s'han creat i dividit estats amb marcs legals perfectament consolidats. Però es veu que això allà no passarà mai.
I de propina, es va estrenyent el cercle contra els acusats pel 9N i les sancions milionàries cada cop planegen més arran de terra. Sempre m'ha fet gràcia això de sancionar uns fets que van tenir lloc sense que el govern de Madrid fes ni un pas per evitar-los més enllà de xerrameca i més xerrameca i alguna que altra sentència d'aquells tribunals tan independents que tenen. Tot i que val a dir que ja ha quedat clar que la independència, a Espanya, no es pot ni nombrar, i és delicte. I cada dia és més evident que els poders públics observen gelosament aquest principi.
I amb tot això arribem a la sessió parlamentària d'avui, en què s'aprovaran coses, es recorreran coses i, si no baden gaire, fins i tot es podrien sentenciar coses. Al cap i a la fi, qui dubta que les sentències ja estan dictades i escrites de fa dies? I sense necessitat de cap comissió.