Et trobarem a faltar. Ho dic per mi i per molts. Et trobarem a faltar enmig de trastes i eines, als bancals, a sobre d'un tractor vell que et delata fumejant, als teus mil invents, entre les escaroles i les carxoferes, a la barbacoa de bon matí, al volant del teu cotxe, a les llavors que ja broten i que no veuràs, davant del foc, a casa, a la neu, als rius juganers plens de vida, als prats i entre les roques, i a les salves silencioses que tiradors anònims dispararan en honor teu. Et trobarem a faltar i ja no tindrem a qui trucar quan les coses no rutllin, quan necessitem la seguretat d'algú fort, sempre disposat i carregat de solucions. Ja no et tindrem quan realment ens facis falta. Ja no et tindrem mai més.
Te n'has anat massa d'hora. No hauria d'haver estat així, però no hi has pogut fer més. Prou que ho has intentat amb totes les teves forces, però ja saps que la incompetència i l'arrogància, per més que es vulguin dissimular rere bates blanques i s'armin amb bisturís, sempre són pèssimes companyes de viatge. En aquest cas, d'un cruel viatge de molts mesos que aquells aprenents de bruixot que es vanten de salvar vides i que en realitat en destrossen, aquells que t'hi van dur, haurien hagut d'evitar. Però ni en van saber, ni van acceptar la seva incapacitat, més enllà d'amagar-se de tu i de tothom entre els passadissos i rere els historials clínics que anaven passant de mà en mà.
És irònic que qui no ha sabut retenir-te es passegi indolent per un hospital que porta el nom d'un grandíssim savi, pensador i metge de reis i papes de fa més de set segles. Quant hem perdut en aquest temps i de què poc serveixen aquells que avui insulten la seva memòria amb indignes, covardes i inhumanes maneres de fer.
Et trobarem a faltar en tot i arreu, i ja només ens quedarà, quan el dolor s'apaivagui una mica, el record que sempre tornarà a nosaltres en cada cosa que ens vas ensenyar, en cada invent teu, en cada imatge, en cada anècdota que mai no oblidarem, i en cada somriure que ens vas fer aparèixer, tants cops, fins i tot quan les coses eren més difícils, rient-te de qualsevol problema, fins que te'n sorties. Tu ja no hi ets, però seguiràs ben present, d'alguna manera, en cadascun de nosaltres, a través de tot el que ens vas ensenyar i regalar; en tot el que de tu vam aprendre i en tot allò que amb tu hem pogut compartir. I sobretot, seguirà ben a dins nostre la impagable lliçó de les teves immenses ganes de fer i de viure, per damunt de qualsevol dificultat. En sabrem fer honor, no en tinguis cap dubte. Adéu i gràcies, Benito.