"Rient i plorant, abril va passant", diu la dita. Encara portem pocs dies, d'aquest mes sempre complicat i sempre canviant, i a fe de déu que passem del riure al plorar sense saber massa per què; del sol a la pluja, com aquell que no vol la cosa.
Potser abril i la seva variabilitat són una bonica metàfora de l'existència mateixa, on res no és immutable, i tot canvia constantment, en un trànsit sempre difícil de preveure i, de vegades, fins i tot, difícil d'entendre, a través de l'alegria, de la pena, de la solitud, de l'esperança...
Avui és diumenge, i és abril. Una bona ocasió per introduir una mica de calma i de serenor en aquestes setmanes imprevisibles que sempre ens reserva el calendari, durant les quals podem passar de rebre el sol amb ganes a recuperar la roba d'abric que fa dies que voldríem perdre de vista. Aprofitem el diumenge i el seu ritme pausat, i recuperem energies i ganes de seguir endavant, per més que tot pugui semblar complicat o fins i tot inútil, perquè sempre acaben arribant l'estabilitat i la calma, si sabem esperar i acceptar que l'abril és així, però també que és el preludi del bon temps i el passadís que ens ha de dur, a través de la primavera, fins a l'estiu.