login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Reis per al segle XXI

Fa pocs dies vam sabe que havia desaparegut la figura del rei Baltasar d'un pessebre de Santiago de Compostela. Ara hem sabut que la figura ha fet cap a la seu de la Secretaría Xeral de Emigración, i que ho ha fet portant no només la ja coneguda mirra, sinó un cartell contra les tristament famoses concertinas, les tanques assassines de Melilla.

Sense cap mena de dubte, aquesta és una excel.lent manera de cridar l'atenció sobre un tema tan greu com aquest de les tanques espanyoles a la frontera de Melilla. Si, a més, arriba a tenir un efecte pràctic, ja seria fantàstic, a més d'una excel.lent manifestació del sentit del Nadal, tot i que és difícil d'imaginar que ni un rei mag pugui amb el govern del PP i les seves decisions.

De fet, no és nova aquesta utilització d'elements d'un pessebre com a mitjà de denúncia. Potser, per si de cas, ens haurem d'anar plantejant de posar una urna en els portals dels nostres, a veure si així aconseguim alguna cosa de profit. Al capdavall, tota ajuda és bona, quan la causa és justa. I si no, que els ho demanin als ciutadans de Santiago.

Comentaris (2)23-12-2013 09:54:49

Hivern

Ja el tenim aquí. Con cada any, l'hivern. Temps de fred i glaç en què molts dels nostres arbres es mostren amb el minimalisme de les branques sense fulles, i en què la terra i tot el que ens ofereix, sembla adormida, a l'espera del retorn d'un clima benigne, on tot pugui tornar a créixer.

Ahir ens vam despertar amb blancor de gelada i aquell sol d'hivern que t'embolica i et convida a sortir de casa malgrat el fred. I així ho vam fer, per retrobar la bellesa nua i sense artificis que tenim tan a prop i que tan sovint se'ns passa per alt.

És l'hivern. Més enllà de les nadales, les botigues i les pistes d'esquí, temps per gaudir de la senzillesa de tot allò aparentment mort, però amb tantíssima vida a l'interior, i que només espera un mínim escalf per manifestar-se.

Provem a fer una visió panoràmica al nostre entorn i trobarem, ben segur, aquesta essència de l'hivern, una etapa inprescindible en el cicle de la natura i en la constant regeneració de les coses, i mirem d'aprendre, una mica, a conviure en harmonia amb aquesta dinàmica. Potser així, més enllà dels artificis, trobarem la insuperable bellesa de la simplicitat nua, i el lloc exacte on ens espera, o on s'espera de cadascun de nosaltres, una mica de calidesa amable per fer més portador el fred.

Comentaris (1)22-12-2013 07:02:29

Avortar la democràcia

Qui va dir que no existeix la màquina del temps? Existeix. I tant que sí. Encara que només en una direcció: la de tornar al passat.

El govern d'Espanya ha decidit tornar el país al Segle XX, en un retrocés històric, cruel i dramàtic d'unes quantes dècades:

- Retallada sense precedents dels drets laborals i la reinstauració d'una precarietat pròpia de països en vies de desenvolupament.

- Reinstauració de l'escola al servei de la doctrina oficial del govern.

- Recuperació de les polítiques repressives de qualsevol dissidència, amb fitxers de desafectes inclosos.

- Eliminació del dret de la dona a decidir sobre el seu cos, amb la pràctica destrucció del dret d'avortar i violant, de passada i un cop més, les normes i indicacions dels organismes internacionals.

Només aquestes quatre mesures en retornen a una societat presidida per les desigualtats socials, l'estat policial i la moral catòlica ultraconservadora com a pauta de comportament. I No és que amb aquestes mesures vulguin acontentar el seu electorat més conservador, com es diu sovint. És que el PP és això, exactament això. I qui pensava una altra cosa s'equivocava.

Mentrestant, Catalunya mira cap al futur amb optimisme, deixant pel camí moltes de les suposades veritats absolutes de la societat catalana. Aquesta és una altra de les grans diferències que ens obliguen a seguir dibuixant una societat justa i lliure. Sobretot lliure i que no humilïi cap de les seves ciutadanes quan intenti exercir el seu dret més bàsic: decidir sobre ella mateixa.

El govern del PP està practicant un autèntic avortament de la democràcia, de la justícia i de la llibertat, això sí -parafrassejant De Cospedal-, en diferit, quan la criatura és (o això se suposava) ben viva.

Calen més motius per marxar? A mi, cada dia més, me'n sobren.

Comentaris (1)21-12-2013 06:48:35

Sense ETA no són ningú

Cada dia que passa tinc més clar que la dreta espanyolista necessita ETA com el pa que es menja. Tant els fan les víctimes, el dolor, o haver de viure en un país amenaçat. Necessiten l'enemic terrorista per justificar-se.

A Catalunya ho han intentat tot. Han intentat, i intenten, assimilar les nostres polítiques a l'holocaust, han intentat ressuscitar Terra Lliure com a punt de trobada comú de l'indenpendentisme, han intentat amenaçar-nos, fins i tot amb la intervenció militar, per mirar de fer-nos saltar i així poder-nos acusar de terroristes, han intentat manipular la història per fer passar les víctimes per assassins, han intentar treure al carrer falangies i franquistes de tot pelatge per provocar una resposta violenta, ens han insultat i intentat humiliar de totes les maneres possibles. Però res. No poden, i en són conscients. El nostre camí cap a la independència segueix una senda pacífica, solidària i democràtica, la de la Via Catalana i la de les urnes, i sense moure's ni un milímetre d'aquesta manera de fer. I això els exaspera.

Només des d'aquesta lògica de la necessitat d'un enemic es poden entre les paraules d'Alícia Sánchez-Camacho de fa un parell de dies a Catalunya Ràdio frivolitzant sobre una suposada supressió de l'autonomia i, de passada, sobre el conflicte de l'Ulster, amb una autèntica exhibició d'ignorància suprema dels fets, tal com constata aquest editorial de Vicent Partal.

Ara que la gran mentida que mantenia que en absència de violència es podia parlar de tot ha quedat definitivament al descobert i ja no els serveix, el seu únic argument és intentar, per qualsevol mitjà, ressucitar la violència, ni que sigui en el seu imaginari malaltís, vingui del bàndol que vingui. Però no se'n sortiran.

Ells, sense un enemic clar i violent no són ningú. I nosaltres, en pau i democràcia, ho som tot. Aquesta és la gran diferència.

Comentaris (2)20-12-2013 09:11:12

Política, mentides i tot el que vulgueu.

Es pot ser polític i no ser un mentider compulsiu? A Espanya, no. Que exagero? Repassem: Zapatero i els seus van mentir fins a la sacietat, i fins ofegar-nos, de passada, en una crisi brutal, que no tenia per què ser tan bèstia. Però ara, el govern Rajoy encara els fa bons.

Rajoy i la seva colla de ministres menteixen sistemàticament. Des de les afirmacions que cap constitució del món reconeix el dret d'autodeterminació fins, i això és molt més greu, a jurar i perjurar que la factura elèctrica no pujarà el 2014, que sabem que el primer bon dia pot ser una puja de l'11% més que menys. I aquí no passa res. Ni amb la corrupció, ni amb la impunitat amb què es mouen els responsables de tanta estafa, ni amb res de res. No passa mai res, a Espanya.

A Catalunya, les coses no són per tirar coets. Mai no ho són, en política. Però cal reconèixer que el nivell de desvergonya i d'engany que és moneda corrent a Espanya, encara ens queda molt, però que molt lluny.

Per cert, si voleu saber una mica més sobre per què puja tant el rebut de la llum, us recomano aquest article. I ja posats, com que a aquesta gent del govern els agrada tant parlar de costos laborals, us imagineu què passaria si haguessin de pujar un 11% els salaris? Perquè també estem parlant de competitivitat, darrere de tantes mentides, no només de pobresa energètica o de pujades de rebuts a les families i petits negocis.

Per no patir tanta mentida, ni les seves conseqüències, també ens cal marxar. Perquè volem una política digna, sense enganys i que no vagi contra nosaltres en totes les seves accions, volem la independència.

Comentaris (2)19-12-2013 14:55:37

Ja es veu la llum

Ja es veu la llum. No en tingueu cap dubte. Bé, potser més que la llum, el que es veu és una nova pujada del rebut de la llum i, de passada, una nova mentida del govern del PP.

De fet, a una de les coses que ens anem acostumant és a desconfiar absolutament de qualsevol aformació del govern que presideix Mariano Rajoy. El darrer exemple, això de la pujada de l'electricitat que, qui més qui menys, teníem clar que passaria, amb l'any nou, i més encara després que el propi PP tombés una proposta legislativa per impedir els talls de subministrament energètic, per impagament, durant l'hivern. Només faltaria que els pobres poguessin no pagar, oi? El servilisme cap a les grans empreses (per allò de les portes giratòries i tot plegat) és cada cop més evident i més vergonyós.

Amb aquest escenari, que Rajoy afirmi amb contundència que no té res a parlar amb el president Mas i que la consulta no es farà és una excel.lent notícia. Si tenim en compte la seva capacitat de no dir la veritat, les negociacions estan en marxa i la consulta es farà. Aquí sí que es veu una mica de llum, ho admetin o no (i sobretot si ho neguen).

Comentaris (2)18-12-2013 13:07:13

Tinguem-ho per ben segur. Votarem

Si hem de fer cas de les darreres estratègies (per dir-ne d'alguna manera elegant) del PP, ja donen per feta la consulta sobre la independència. D'una banda, les recents declaracions del ministre Garcia-Margallo sobre la necessitat d'explicar als catalans què comporta, segons ell, ser independents, però sobretot, la impugnació dels pressupostos de la Generalitat davant el Consell de Garanties Estatutàries perquè inclouen una partida destinada a consultes, tot i saber que la impugnació tindrà molt poc recorregut.

Les declaracions del ministre són inòqües. Un nou exercici de demagògia i catastrofisme del personatge, de fet. Però la impugnació dels pressupostos és, senzillament, indigna d'aquells que porten mesos i mesos bramant per uns pressupostos nous i que s'omplen la boca de la necessitat de pensar en la gent i no en qüestions identitàries. Bonica manera de fer-ho endarrerint l'entrada en vigor d'uns pressupostos per un motiu tan social i tan poc identitari com per una partida per a consultes.

Val a adir que aquest comportament, d'un infantilisme absolut, només podia ser cosa d'Alícia Sánchez-Camacho, una política totalment superada per les circumstàncies que només pot navegar entre l'absurd i, segons ella mateixa diu, del ministre Montoro, un personatge al qual els conceptes de respecte i de rigor polític li van molt, però molt grans.

Entre l'infantilisme, l'estupidesa i la deslleialtat es mouen, i em temo que es mouran a partir d'ara, moltes iniciatives dels populars (i de Ciutadans, que ràpidament s'ha sumat a aquesta pataleta). Malgrat tot, símptomes inequívocs que ens veuen més a fora que a dins.

Comentaris (1)18-12-2013 06:30:44

Per a què serveix una llengua?

No és nou. És trist, però no és nou. Ja ha tornat a sortir la intel.lectual de torn a qüestionar la utilitat d'una llengua; en aquest el català, i en aquest cas, l'exministra socialista Maria Antonia Trujillo.

El menyspreu a la diferència, a la política espanyola, és un mal endèmic que no pot sorprendre, a hores d'ara, ningú. Que les llengües diferents a l'espanyola siguin titllades d'inútils, tampoc. Que els parlants que parlem alguna cosa que no sigui l'espanyol ho fem per molestar, també ho tenim assumit. Així doncs, res de nou. Insisteixo.

Ara, ben segur que hi haurà opinions, articles, debats... sobre aquestes paraules. No serviran de res, no cal que patim.

No sé per quin motiu, però les paraules de l'exministra m'han recordat el lema de la Universitat de Salamanca: Quod natura non dat, Salmantica non praestat (el que la natura no dóna, Salamanca no ho presta). Gran veritat.

Ah! El que sí que voldria és respondre la pregunta de la senyora Trujillo. El català serveix, per exemple, per proclamar solemnement la independència de Catalunya. Li sembla prou important?

Comentaris (2)16-12-2013 10:16:57

Informe semanal

A cavall entre dissabte i diumenge, i per pura casualitat, vaig ensopegar amb l'Infome Semanal, aquell pograma de Televisión Española, altre temps mític i referent obligat per a tothom que volia una mica d'informació de qualitat sobre determinades notícies que valia la pena destacar, cada setmana.

Francament, ignorava que encara es programés. També em va semblar sorprenent que hagués caigut tant a la graella, fins arribar a mitjanit de dissabte, un lloc on l'audiència deu ser poc més que ridícula.

El cas és que va obrir amb un reportatge sobre la pregunta que dijous passat es va fer pública. Recomano que es vegi atentament. De fet, recomanaria que fos matèria obligada a totes les facultats de comunicació i de periodisme del món mundial, com a exemple de manipulació i d'utilització interessada d'un mitjà públic.

Si en altres temps Informe Semanal servia per fer una mica de llum a una realitat complexa, està clar que ara és només una màquina de propaganda al servei d'una determinada ideologia. Francament, amb la música de fons del NO-DO resultaria més entretingut.

Comentaris (2)15-12-2013 07:25:00

Truca

Avui, puntual com un cada any, torna La Marató de TV3. Segurament, el millor exemple del que pot arribar a ser un servei públic, fet des d'una televisió pública.

És realment difícil no sentir-se aclaparat pel nivell de cohesió i de mobilització social que La Marató és capaç de propiciar, tant si es fa en anys de bonança, com en temps de crisi. Tant li fa, la gent sempre respon, i cada any més.

Però per a mi, l'autèntic èxit de La Marató és contribuir a fer que el nostre país pugui continuar excel.lint en el terreny de la investigació científica, en una aposta clara per un futur millor, per una vida millor per a tothom, amb la convicció que per fer-lo possible cal un present solidari. I avui tindrem un bon exemple de tot plegat.

Que aquests diners haurien de sortir de les administracions? No ho sé. Potser sí. Però, en tot cas, en aquest àmbit igual que en tants d'altres. Sigui com sigui, potser és hora de recordar aquell proverbi llatí que proclama: si no hi ha vent, rema. I avui, remar és trucar.

Cat_01

Comentaris (2)14-12-2013 07:29:33

Desafiament total

Tracionalment, això del desafiament sempre s'ha aplicat a Catalunya en relació a Espanya, quan es parla de qüestions independentistes. Però des d'ahir, l'autèntic desafiament, l'autèntic repte, el tenim tots els independentistes.

La pregunta que ahir es va plantejar ens obliga a aconseguir una majoria incontestable de dobles "sí". I ho hem d'aconseguir, perquè una majoria d'aquesta mena implicarà una majoria encara més gran que votarà afirmativament només la primera part de la pregunta. Així, d'una banda, quedarà molt clar que Catalunya vol un canvi radical en la seva relació amb Espanya i, d'una altra, que aquest canvi és la independència, no cap altra cosa.

Tenim 11 mesos per davant. La classe política (si més no la seva major part) ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies. Ara, han de ser capaços de guanyar el seu particular desafiament: garantir que podrem votar, i nosaltres el nostre: esborrar qualsevol dubte sobre què volem.

El desafiament, per a nosaltres, és màxim. Total. Si algú demanava èpica en tot aquest procés, està clar que ens en sobrarà. I encara més amb això de votar el 25è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin.


Per cert, una gran posada en escena de l'anunci. Sense cap dubte, el que calia.

L'aventura està servida. Aquest cop, la cosa va de debò.

Comentaris (2)13-12-2013 06:23:32

La veritat

Avui que es clourà el simposi Espanya contra Catalunya, que tant va donar de si no fa gaires dies és bon moment per recordar que acostuma a ser cert allò que qui fa bandera de la veritat (sobretot de la veritat absoluta) acostuma a mentir o a amagar massa coses.

Un exemple? Alícia Sánchez-Camacho. Justiciera i pregonera de la llibertat i de la veritat contra l'opressió i els enganys catalanistes.

Però quina és la veritat d'aquest personatge? Només un parell de certeses irrefutables:

1a. Qui és el seu advocat?

2a. Qui la protegeix?

Ara entenem el seu interès a reescriure la història. L'antiga i la més recent.

Comentaris (2)12-12-2013 09:20:24

Com més misseros...

No sé si m'estimo més en dontancredisme de Rajoy o que els seus acòlits es dediquin a legislar. Bé, de fet, sí que ho sé. El millor és que s'estiguin tots plegats quietets mirant el futbol, a la salut de La Roja, per exemple.

Si no teníem prou amb el ministre Fernández, la seva defensa de les tanques de Ceuta i Melilla, i la seva versió segle XXI del tristament famós "la calle es mia", de Fraga, arriba el seu col.lega Gallardon amb una versió molt sui generis de la moral que tant diu defensar, i ens engega, en la seva proposta de nou codi penal una perla com ara que el proxenetisme només es castigarà amb penes de dos a quatre anys de presó cas que l'home o la dona objecte de prostitució se encuentre en una situación de dependencia personal y económica que no le deje otra alternativa, real o aceptable, que el ejercicio de la prostitución”, o que “se le impongan para su ejercicio condiciones gravosas, desproporcionadas o abusivas”. Olé!

El futur immediat que ens promet el PP, doncs, és un estat policial en què qualsevol cosa que suposi discrepància a la veritat i l'ordre oficial pot ser considerada falta greu (administrativa, evidentment, per poder esquivar el control judicial amb absoluta impunitat) i, per tant, sancionada i reprimida al gust, i un estat on l'explotació de les dones (encara que el text parli explícitament dels dos gèneres, en un exercici de cinisme imperdonable) es legalitza, de fet, rere conceptes tan ben definits com "alternativa, real o aceptable" o "condiciones gravosas, desproporcionadas o abusivas".

Això sí, que a cap prostituta, ni ciutadana en general, se li acudeixi avortar, que això sí que és pecat, i no l'explotació humana. A fe de déu que fan bona la dita que sentencia: com més misseros més puteros.

Qui vol viure en un país tan hipòcrita, amb una doble moral tan indecent? Jo, no.

Comentaris (1)11-12-2013 09:08:36

No saben de què parlen. Però no callen.

Diu la saviesa popular catalana que tots portem a dintre un filòleg i un entrenador de futbol. De fet, tots ens atrevim, sese cap pudor, a parlar de llengua (generalment la nostra, i tot sovint per jugar a l'apocalipsi) o a fer les alineacions i fitxatges del nostre equip de l'ànima.

En el cas de la saviesa popular espanyola, les coses no serien ben bé iguals. El que sí que es podria afirmar, sense por a errar, és que tothom porta a dins un historiador. I si no, repasseu les lliçons d'història (de la nostra història) que darrerament ens estan donant personatges tan qualificats per parlar ex cathedra com Mariano Rajoy, registrador de la propietat (és una dada objectiva, això de la propietat, no cap ironia) o José Mauel Garcia-Margallo, inspector de finances de l'Estat, sense anar més lluny.

Sonaria a broma, si no fos per la seva evident mala fe, això d'atrevir-se a contradir un simposi d'historiadors que aquesta setmana repassaran el conflicte Espanya-Catalunya, des de l'àmbit de la ciència. Però és clar, ciència i ignorància no lliguen mai bé, i es veu que la realitat documentada i constatable pot ser molt incòmoda.

Però quan es tracta de defensar una visió tan irreal com ideològica de la història, es veu que tot s'hi val. Ni que sigui des del desconeixement i el fanatisme, com el que exhibeix la inqualificable Rosa Díez i el seu tic de titllar de nazi tothom que no pensa com ella.

Quina por que fa la veritat científica.

Comentaris (1)10-12-2013 13:22:29

No es pot negar que van per feina

Del PP se'n poden dir moltes coses, i del PP valencià, encara més. Però si hi ha alguna cosa que se'ls ha de reconèixer, a aquests segons, és que van per feina. Si més no, en matèria televisiva.

Encara no es deuen haver refredat els equips (o cadàvers, com vulgueu) de Canal 9 i el president Fabra ja apunta cap a la iniciativa privada per ocupar l'espai que ha deixat lliure la televisió pública.

Per si algú encara en tenia cap dubte, la seqüència és: 1.- Es munta una televisió pública que, a banda de servir els interessos del partit al govern, és un excel.lent mitjà d'enriquiment dels seus directius. 2.- Quan el forat econòmic és immens i ja inassumible pels pressupostos del govern, es tanca i és el diner públic el que acabarà pagant deutes. 3.- Els mitjans tancats es venen a preu de saldo a un grup privat perquè es mantingui la servitud a interessos del partit en qüestió.

En resum: un autèntic malbaratament (robatori?) de diners públics que acabaran pagant tots els ciutadans. Evidentment, cap responsabilitat política, ni penal, ni moral, ni electoral...

I és que la televisió valenciana no deu ser tan mal negoci quan hi ha qui la vol comprar. Això sí, lliure de deutes i amb nous contractes que imagino de misèria. Quan trigarem a veure la mateixa seqüència a Telemadrid, per exemple? Segur que no massa. I tot ben adobat amb dosis immenses de demagògia indecent sobre les prioritats dels serveis públics.

Aquesta és la manera de fer del PP. Recordem el que ha passat amb els bancs, sense anar més lluny? Doncs això.

Comentaris (2)09-12-2013 10:14:54

Pàgines: 123456106107108109110111118  <>