per en 13 Setembre 2017
704 Vistes

Ja fa molts anys que tota l'oposició política contra Catalunya ha fet seu l'argument que l'estelada, el procés, serveix per amagar totes les misèries dels diferents governs.  Segur que ha estat així en algun o en molts o moments dels darrers temps, però el que no es pot negar és que ara són l'estelada, el procés i el referèndum les grans catifes que amaguen tota la immundícia d'un estat franquista que emergeix de la tomba on alguns es pensaven que descansava en pau, però que en realitat campa lliure sense cap mena de vergonya.

Fixem-nos:  no es pot debatre (remarco "debatre", o parlar, com vulgueu) de segons quines coses ni en seu parlamentària.  Se segueix trucant als directors dels mitjans de comunicació per dictar-los com han d'informar.  Es prohibeix a determinats mitjans que informin (remarco "informin") sobre el referèndum.  Es fa el silenci sobre l'incendi d'unes dependències judicials de València on, accidentalment, s'han cremat uns quants expedients vinculats amb la corrupció del PP.  Segueixen morint més i més persones vinculades al cas Gurtel i altres de similars.  Es fa un silenci, novament, sobre els 40.000 milions perduts en ajudes a la banca.  El dèficit d'Espanya supera ben superat el 100% d el PIB.  Ja fa molts mesos que qualsevol norma que aprovi el nostre Parlament és declarada inconstitucional, encara que sigui idèntica a altres vigents en altres territoris.  Diferents tribunals, cada cop més, actuen al dictat d'un govern que no té cap pudor a avançar les sentències que acabaran dictant... i podríem seguir una bona estona enumerant comportaments gens democràtics que no troben cap resposta clara ni per part d'una suposada esquerra socialista, a hores d'ara ja plenament còmplice de la dreta més franquista, ni de la nova esquerra indefinida i sense cap ganes d'actuar ni, molt menys encara, de la suposada intel·lectualitat d'esquerres, dòcil i callada davant d'aquell que els dona de menjar.

I tot això va passant discretament, mentre el gran, l'únic, problema d'aquesta Espanya neofeixista és si votem o no, en un referèndum que, vistos els darrers precedents internacionals, potser tindríem més possibilitats de perdre que de guanyar.  Però, és clar, l'Espanya democràtica i constitucional no negocia, imposa.  Potser algun dia, segurament més d'hora que tard, aquells que avui callen davant dels fets i aplaudeixen la trinxera de la unitat d'Espanya, patiran tota la cruesa del monstre que hauran creant.  Segurament serà tard.  Però, quan arribi el moment, tant em farà.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.