per en 14 Novembre 2013
1,031 Vistes

En la conjuntura històrica que estem vivint, hi ha unes poques coses que no ens podem permetre, si volem conservar la credibilitat i la imatge de poble que sap què vol i què ha de fer que fins ara ens ha caracteritzat.  Una d'aquestes coses, sense cap mena de dubte, és l'amenaça explícita, i més si és impossible de complir, perquè justament, fins ara, el procés ha avançat de la manera que ho ha fet, amb la simple afirmació nacional, sense amenaces i sense anar contra ningú.  Segurament aquí rau bona part del seu èxit.

I això és justament el que ha fet, Oriol Junqueras, segurament el líder que ara com ara més credibilitat estava transmetent, en amenaçar amb paralitzar Catalunya una setmana, per agredir econòmicament Espanya, i més encara, esgrimint com a argument per defensar la viabilitat de l'actuació, la capacitat de mobilització de la Via Catalana.

El senyor Junqueras es pensa que el país està com per permetre's una paralització d'una setmana?  Es pensa que la seguiran uns autònoms més que ofegats?  O la gran burgesia que farà el que sigui per no trecar el cordó umbilical amb el BOE?  O els funcionaris, cada dia que passa més maltractats? O tots aquells que estan perdent les seves ajudes socials? O els empresaris que caminen per la corda fluixa dels impagaments?

Molt em temo que acabem de donar una sobredosi d'armament anticatalanista a tots aquells que ens volen subjugats.

No tinc cap dubte que Catalunya té instruments de pressió, fins i tot econòmica, si cal;  sobretot si qui hi posa el coll és el govern i el primer partit de l'oposició, però no aquest.  Si més no, no ara, ni a mig termini.

Sempre he pensat que un polític entra en decadència quan arriba al punt en què se sent intocable, es comença a situar per damunt del bé i del mal i perd absolutament el contacte amb la realitat, arropat per una cort d'aduladors i aprofitats.  D'exemples de polítics que en un moment donat comencen a pixar fora del test ens en sobren, a banda i banda.  Espero que això no passi justament ara, quan qualsevol error pot ser letal.  Avui, ni Junqueras ni Mas no es poden permetre cap pas en fals, no ja per ells, sinó per tots nosaltres.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
ha donat un cop de puny a la taula tard i malament
15 Novembre 2013