Les advocacions a la divinitat per demanar la seva intervenció per resoldre problemes ben humans no és nova. Ni en política tampoc. Qui no recorda algun que altre conseller autoproclamat no creient adreçant-se a la Verge de Montserrat perquè fes ploure, per exemple?
Però el cas més curiós, per no dir extrem, el tenim en el ministre Fernández Díaz que, si no va tenir prou condecorant alguna que altra mare de déu amb distincions policials, ara ens explica que té un àngel de la guarda, que es veu que atén al nom de Marcelo i que l'ajuda a trobar aparcament. Àngel de la guarda, dolça companyia...
M'agradaria molt pensar que aquestes declaracions es van fer en un moment d'ofuscació natural o artificial, tant em fa, i que va confondre el seu xofer amb aquest ésser immaterial. Però no és el cas. Aquestes paraules no són altra cosa que una nova expressió d'un fanatisme religiós que practica i reconeix i que, malgrat tot, no l'impedeix criticar el mateix fanatisme en unes altres religions. És el que té saber-se posseïdor de la vera fe.
Tota una anècdota, si no fos que qui les fa és el comandament suprem de la policia i màxim responsable de la seguretat pública, i que aspira a repetir en un nou govern. Ja sabem que quan integrisme religiós i armes van de la ma, la cosa pot acabar esdevenint complicada, per dir-ho d'una manera amable. Aleshores, els àngels ja no ajuden a trobar aparcament, sinó que més aviat esdevenen àngels caiguts o, directament, exterminadors. Repassem la història antiga o ben recent i ens en sobraran els exemples.